Por, trasllat, pressió i presó

El trasllat de seus socials d’empreses de Catalunya a altres zones d’Espanya ha provocat un dels impactes més forts en l’opinió pública des del començament del procés, descomptant els excessos en la repressió del referèndum suspès de l’1-O. Veure que pràcticament totes les empreses catalanes presents a l’Ibex, excepte Grifols, han optat per canviar el seu domicili social, i en el cas de CaixaBank i Banc Sabadell també el fiscal, ha originat un efecte crida que ja han seguit més de mig miler d’empreses. 

Pràcticament totes el que han fet ha sigut només canviar el seu domicili social, el lloc on a partir d’ara es reunirà la junta d’accionistes i s’adoptaran les grans decisions. Però si la situació actual d’incertesa es manté, és possible que a aquestes funcions se n’hi afegiran altres i el retorn sigui cada vegada més complicat. En molts casos, el canvi de seu respon més a la por per la possible pèrdua d’un mercat, a l’intent d’evitar un futur boicot o a una opció de protesta i pressió que a una necessitat real. Valgui l’exemple d’una gran empresa amb un mercat majoritàriament català i del qual diversos dels seus accionistes de referència han optat per traslladar la seva seu, però que en cap moment s’ha plantejat fer aquest pas.

En tot cas, l’onada de fugides és forta. I fa l’efecte que els ideòlegs i teòrics del procés no ho van tenir en compte, o almenys no amb aquest impuls. Tampoc podien saber que el Govern central encoratjaria aquests moviments amb els canvis legals que faciliten la decisió. Esperem que aquest canvi es mantingui si la situació política es calma o s’aclareix, i que sigui tan fàcil tornar com ho ha sigut marxar.

Als documents del Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya, la bíblia independentista amb les previsions del que podria passar si s’arriba a una independència catalana amb acord amb Espanya o sense, no es contempla que els bancs catalans canviïn de seu, com ha passat. I fins i tot es confia en aquestes entitats com a suport inicial per finançar els primers passos de la república catalana. Difícil m’ho poseu, a la vista dels esdeveniments.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Comença una altra setmana imprevisible i de moment les crides al diàleg per les dues parts no tenen cap concreció. Uns clamen per una mediació que els altres no accepten, mentre que a la pressió econòmica s’hi suma la cridòria als carrers a favor de la presó per a Carles Puigdemont, aclamat fins i tot per destacats líders del PP. I algunes agències de qualificació comencen a advertir d’una possible recessió a Catalunya, que sens dubte acabarà afectant el conjunt d’Espanya. 

En aquest cas, l’immobilisme només farà empitjorar la situació.