Perdreu Catalunya (bis)

Aquest article el vaig  publicar el 19 d’octubre del 2014. S’han produït canvis polítics al país, però potser no en l’essencial. Avui no cobro.

«Senyor Rajoy, vostè és un perfecte negacionista. Nega la realitat per eludir una veritat incòmoda. Vostè rebutja acceptar una evidència empíricament verificable. És una actitud irracional per no reconèixer una certesa històrica. El senyor Michael Specter defineix el negacionisme grupal com l’existent quan «tot un segment de la societat, sovint lluitant amb el trauma del canvi, es gira d’esquena a la realitat, a favor d’una mentida més confortable». Es nega l’Holocaust, l’escalfament global, la sida...

Les estratègies del seu Govern i del seu partit són tan sols mecanismes de defensa matussers i patològics. Vostè necessita a la desesperada mantenir la seva autoimatge. La seva política vàlium resultaria només tragicòmica si no estiguéssim parlant d’un abisme en el país que vostè governa.

Per més que a vostè li sembli increïble, està perdent la batalla política a Catalunya, i és perfectament possible que es trobi al febrer amb unes eleccions autonòmiques en les quals l’independentisme resulti victoriós. És molt possible que una llista conjunta Convergència-Esquerra-societat civil guanyi les eleccions. Potser vostè no s’ho creurà, però això no significa que no passi. I llavors, ¿què? ¿Continuarà negant la realitat? ¿Continuarà només traient profit de l’anticatalanisme?

Els que som crítics amb Mas i amb alguns aspectes del procés tenim potser una molt lleu autoritat moral per dir-li que vostè està extraviat. Alicia Sánchez-Camacho va dir l’altre dia que el procés independentista català «s’ha acabat». ¡Visca el negacionisme! Els diaris, les televisions i les ràdios de la seva òrbita clamen perquè vostè prohibeixi tot el que és prohibible com a única i fosca solució.

Notícies relacionades

L’amic Aznar

La trucada decisiva entre Feijóo i Ayuso

Alguns preferiríem que els catalans continuessin a Espanya perquè majoritàriament així ho desitgessin, però no ens val que els catalans es quedin a Espanya perquè no tinguin més remei. Una cosa és guanyar-se Catalunya convencent i una altra completament diferent retenir-la per collons.

D’acord que uns s’han instal·lat en la utopia, però vostè no es mou del cercle viciós del «no». Miri, la il·lusió mou la història molt més que la raó. La seva suposada raó d’Estat no assossegarà aquesta vegada la inquietud de molts catalans. Tant se val si els han gratinat durant anys amb el tema de la independència, tant se val si Mas vol fer història a qualsevol preu, tant se val si els seus acòlits el nodreixen d’arguments contingents. Cregui’m, truqui a Cameron i demani-li ajuda. Si d’aquí fins a les pròximes autonòmiques ens esperen el silenci, les bronques en mode cotorra d’Alicia i els gasos innobles de la premsa ultramuntana, bona nit i tapa’t. Vostès estan instal·lats en una política lúgubre i analfabeta. Perdreu Catalunya».