El cop de l'Estat

La història els jutjarà, però els actors del present són la gent de Catalunya

1
Es llegeix en minuts
abertran40197066 la  rambla de  catalunya repleta  de  gente  foto  xavier  j170920125551

abertran40197066 la rambla de catalunya repleta de gente foto xavier j170920125551

No han perdut el nord, no; la seva brúixola funciona perfectament. Saben molt bé quin objectiu persegueixen: que Catalunya no pugui decidir res del seu futur. L’autonomia s’ha demostrat que és graciable. És el govern espanyol qui decideix si n’atorga o no. L’estat de les autonomies era un anar passant arran dels equilibris de la Transició del 1977. Ara ja no els cal. Des d’aquell 2010, que van aconseguir que el Tribunal Constitucional passés per la pedra l’Estatut, quan ells, el PP, promovien que els espanyols firmessin “Contra Catalunya” per tot Espanya, no han volgut escoltar ni entendre; en tenen prou amb sotmetre. El referèndum no s’ha acordat, perquè no n’han volgut ni parlar. Tot ho han prohibit o suspès. Fins ara han utilitzat els tribunals, perquè els fessin la seva feina sense oferir mai cap proposta política, cap ni una.

Han actuat fins ara sobre una suposada base d’il·legalitat del referèndum -opinable, segons els juristes- però contraproduent per resoldre una qüestió política i social tan profunda. Van fiar-ho tot que la majoria parlamentària de Catalunya no seria capaç de mantenir la unitat, i s’han equivocat de ple. De manera que ara s’han tret la màscara i apliquen la repressió indiscriminadament. És un setge vergonyós: escorcolls a seus governamentals de Catalunya i domicilis particulars d’alts càrrecs de la Generalitat, despatxos precintats; irrupcions a diaris i empreses; violació del correu postal, etc. Disposar o no d’ordres judicials, un detall irrellevant.

Notícies relacionades

L’Estat (espanyol) de dret s’ha fos com un bolado. Milers d’agents de la Guàrdia Civil omplen els carrers i les places de Catalunya. Diuen que la repressió és per preservar “l’ordre” (constitucional).

Catalunya, tant la que està a favor de la independència, com la que hi està en contra, i fins i tot la que creu que no s’ha d’anar a votar el dia 1 d’octubre, ha de tenir el cap clar i actuar amb serenitat i fermesa. La història els jutjarà, però els actors del present són la gent de Catalunya. Falta menys per al dia 1. Ens hi juguem la convivència i la llibertat.