25 d’oct 2020

Anar al contingut

CAMÍ DE L'1-O

La futura Catalunya neoautonòmica

La futura Catalunya neoautonòmica

Borja Vilallonga

Sigui quin sigui el resultat de l'1-O, la situació que sorgirà serà nova; l'engranatge del caos ja no es pot aturar

Quan Jordi Graupera em va demanar que signés el manifest pel referèndum el 2016, érem pocs els que pensàvem que solament un instrument democràtic es podia convertir en l’autèntic desllorigador tant del dit procés com de l’immobilisme espanyol. Avui el referèndum és una realitat palpable en qualsevol faceta de la vida catalana. Les seves conseqüències han estat, justament, les de convertir-se en el desllorigador perfecte. A l’estil de Mao: hi ha molt de caos sota el cel, la situació és excel·lent.

Per mi el referèndum era i és tant un instrument de llibertat democràtica, com un agent del caos. Després d’haver fet de pedra que rodola per Europa i les Amèriques durant anys, m’enamora el caos. El somni de gent com nosaltres és que tota una societat es contagiï d’aquesta actitud. Avui Catalunya és el lloc ideal d’Europa per contemplar o practicar aquesta plasticitat creativa.

El referèndum del Primer d’Octubre pot tenir tres resultats: que se celebri i guanyi el 'sí', que se celebri i guanyi el no, i que no se celebri. Deixant de banda els politòlegs, les seves estadístiques i prediccions, podem considerar que les tres opcions tenen la mateixa probabilitat de realitzar-se. Si no s’arriba a celebrar el referèndum voldrà dir que l’Estat ha aconseguit de derrotar l’independentisme i els seus representants cívics i polítics. Per la direcció de les accions actuals, això significaria el pes de la llei i la configuració d’una Catalunya neoautonòmica tutelada per Madrid i amb un govern afí. Si se celebra el referèndum i guanya el 'no', voldrà dir que anem a eleccions autonòmiques i a la configuració d’una Catalunya neoautonòmica governada per independentistes que hauran de concebre un nou discurs, com els quebequesos i els escocesos. 

Finalment, si se celebra el referèndum i guanya el 'sí' poden passar un parell de coses: que es declari la independència amb èxit o no. Si es declara la independència, tindrem una República Catalana. Si no és el cas, voldrà dir que l’Estat haurà actuat amb tot el pes de la llei i alguna cosa més, i tindríem una Catalunya neoautonòmica tutelada per Madrid i amb un govern afí.

De tots els casos probables, no pas possibles, hi ha massa resultats que acaben en una Catalunya neoautonòmica.

El referèndum es pot perdre. Això s’ha de dir. El referèndum es pot acabar reprimint, es guanyi o no se celebri. Això també s’ha de dir. El 'sí' pot guanyar i Catalunya pot tenir una independència dura, com la irlandesa. L’èxtasi desenfrenat de l’independentisme ha creat un discurs teleològic que mena solament a un resultat únic, el de la victòria final on raja llet i mel. No debades, 'donec perficiam' (en llatí, «fins a aconseguir-ho»), el reviscolat crit de guerra del 1714, és el crit de guerra de l’independentisme.

Sigui quin sigui el resultat del Primer d’Octubre, la situació que en sorgirà serà nova. L’engranatge del caos ja no es pot parar. Les futures Catalunya neoautonòmica o República Catalana s’estan coent a parts iguals.