DJ Buenri: "Jo no esperava que això es visqués de forma tan salvatge"

Al maig, Pastis & Buenri i Sisu vau anar al lavabo de música electrònica més famós del món, l’HÖR Berlín. I ara Pastis & Buenri, a Colòmbia. ¿Com es viu aquest moment tan internacional de la vostra carrera?

Amb moltíssima il·lusió. Mai havíem esperat que això passés d’aquesta manera. Sempre hem tingut molt èxit i molta feina a Catalunya. L’estranger és una experiència nova que és supermaca. L’HÖR Berlín ha sigut molt gratificant. La veritat és que és molt guai. Però també s’ha de dir que fer bolos i passar-te el dia viatjant té una part dura i vius amb molta soledat, sobretot quan vens de ser dj resident.

El retorn de la màquina: ¿es podia esperar aquest nou cicle que es va obrir després de la pandèmia o ha sigut un cop de sort?

Jo no esperava que es revisqués d’aquesta forma tan salvatge. En l’àmbit mundial el que ha tornat és el hard en general. A Catalunya, però, la màquina ha tingut una explosió recent que ningú entén. A més, ara la màquina té públic a tot Espanya: Galícia, Sevilla, Granada, Màlaga, Burgos... I vas allà i els xavals se saben les cançons. No ho esperàvem. És una passada. Hem pujat al tren i ho estem disfrutant moltíssim, defensant aquest estil, com hem fet sempre. Estem molt agraïts que això estigui passant.

¿Què preval o hauria de prevaler: ¿el remember pur i dur o la reactualització del gènere?

Remember pur i dur no. Nosaltres fem molt actual. Ho vull aclarir. El 22 de novembre fem el remember del Xque?, però ja fa dos anys que punxem actual. Podem recórrer a grans temes alguna vegada. Però basem les nostres sessions en màquina actual, perquè si els xavals estan descobrint la màquina, hem d’oferir el producte màquina actual, que és igual de valuós. La màquina que es fa avui és collonuda, amb productors com Xavi BCN, Ruboy, D-vstor, Neno, Gerard Requena, Fraktal. I em deixo molta gent. Quan érem residents en el Xque? vam trigar molts anys a fer un remember perquè sempre volíem punxar actual. Viure del remember és com viure d’un enterrament. Hem de viure del que es fa ara, que hi ha molt bona música.

¿Com s’ha arribat a aquest punt tan àlgid de la vostra carrera i de la vostra música i, en general, de la música màquina?

Quan hi va haver el confinament, vam haver de reinventar-nos: creant el canal de Makina Legends a Youtube, pujant sessions fetes a casa... Tot això va generar una nova escola entre els pares maquineros morts de fàstic a casa, amb una disco a casa. El van reviure. I els seus fills, que havien estat mamant música màquina des que eren petits la van descobrir. Tot això i el retorn del hard han fet reviure el passat i donar-li nova vida.

¿Com ho has viscut amb les teves dues relacions musicals més pròximes, DJ Sisu i, sobretot, Pastis?

Seguim igual que sempre. Amb Pastis som amics des dels 16 anys, és el meu germà i hem portat la nostra carrera sempre a dos. I encara ho disfrutem com quan teníem 16 anys. Sisu és el meu amic, el conec des que era una criatura. És una persona que sempre he admirat.

D’una banda, la vella escola que va viure la màquina en els 90 i, d’altra banda, la generació Z que s’ha bolcat en la descoberta maquinera: ¿com veus la relació entre aquestes generacions maquineres?

Avui ens ve més gent jove que gent gran. La mitjana del públic és entre 18 i 30 anys.

¿I com conviuen dj de la teva generació amb els dj de la generació Z?

Sempre he pensat que en la joventut hi ha l’èxit. El futur és seu, de la gent com jo. Actualment, col·laborem molt amb Adrián Mills a 240kmh, amb una forma de vida i de ball que valoro moltíssim. A més, són d’aquí. M’agrada unir-me amb els nous talents, sempre pots aprendre molt. També hi ha Amygdala, l’Aleix, un artista que admiro moltíssim. Amb la seva dona, Gea. Tenen un talent impressionant. Amb l’Aleix acabem de treure un single Mi olla descontrola. Encara estem en un punt que Pastis i jo podem aportar alguna cosa a l’escena. Ajuntar joventut amb maduresa és positiu.

¿Quin paper té una generació pont, com la d’Andrés Campo, amb qui acabes de fer un face2face recent a València?

Conec l’Andrés des de l’any 2000. Vam connectar ja a l’inici, però mai havíem tingut l’oportunitat de col·laborar. L’equip de 240kmh ho va fer possible. Punxar amb ell va ser una autèntica bogeria. Va ser una explosió.

Abans has parlat dels bolos, que són molt durs. ¿Quin lloc té avui la figura del dj resident?

Està obsoleta.

¿La trobes a faltar?

La trobo a faltar moltíssim. Ser dj resident és supermaco: tens el teu club i el teu públic fidel. I t’exigeix oferir una cosa nova cada cap de setmana. Punxar sis o set hores a la teva sala et fa millor. Si et passes el dia de bolos pots acabar repetint temes perquè funcionen i es pot tornar una cosa molt mecànica.

Notícies relacionades

El retorn gamberro de la música màkina

La bellesa, segons la generació Z

Més enllà de la màquina, també has explorat el techno com Dave.it. ¿Com conviuen les teves dues ànimes?

Soc amant del techno des de sempre i ho faig per plaer. No busco triomfar en el techno perquè es requereix molta dedicació i amb Buenri ja tinc prou feina.