Anar al contingut
FILE - In this July 21, 2016 file photo, then-Trump Campaign manager Paul Manafort stands between the then-Republican presidential candidate Donald Trump and his daughter Ivanka Trump during a walk through at the Republican National Convention in Cleveland. Oleg Deripaska, a Russian billionaire close to President Vladimir Putin says he is willing to take part in U.S. congressional hearings to discuss his relationship with President Donald Trumpâ¿¿s former campaign chairman, Paul Manafort. (AP Photo/Evan Vucci, File)

Evan Vucci (AP)

El fangar del Potomac

Borja Vilallonga

Fa uns dies vaig mantenir una reunió amb un antic lobbista republicà a Washington D.C. Amb un impecable currículum orgànic al G.O.P. (Grand Old Party, denominació del Partit Republicà), aquesta persona va abandonar l’escena política poc després de la victòria de Trump. La seva anàlisi i recepta eren clares: «Fuig de tot el que sigui polític en aquests moments. Res funciona. Res és segur. El caos és absolut».

Les seves paraules ressonen avui amb molta força, després de saber-se la magnitud de la trama russa de Trump. Washington D. C. ha tornat al seu estat natural: el d’un pudent fangar del riu Potomac, on la porqueria que arrossega el curs fluvial s’acumula.


    El que va ser cap de campanya de Donald Trump, Paul Manafort, i el seu soci, Rick Gates, es van entregar ahir a l’FBI. El responsable de la investigació sobre els contactes russos de Trump, Robert S. Mueller III, va afirmar que Manafort i el seu soci són responsables de rentat i evasió de capitals i frau fiscal. S’afegeixen als 18 càrrecs en contra seva, la seva activitat i els pagaments rebuts en favor de les operacions russes durant la campanya. En aquest sentit, Manafort va ser acomiadat com a cap de campanya al saber-se que havia rebut 12 milions de dòlars de Víktor F. Ianukóvitx, expresident d’Ucraïna i fervorós defensor del Kremlin de Putin.

A aquest nou episodi de la trama russa s’afegeixen la confessió i declaració de culpabilitat de l’exassessor de campanya de Trump, George Papadopoulos. Papadopoulos ha acabat reconeixent que va mentir a l’FBI sobre els seus contactes amb representants oficials russos sobre els correus electrònics piratejats a Hillary Clinton durant la campanya.

Per tancar el sainet pantanós del Potomac, Trump acusa Mueller i el seu equip de treballar al servei dels demòcrates –obviant que Mueller és republicà i va servir a l’Administració de Bush–. A això s’afegeix el paper dels demòcrates d’incentivar la investigació de la connexió russa de Trump pagant a empreses privades perquè portessin a terme la feina. Trump ha utilitzat aquest fet per desacreditar tota veracitat de les acusacions i proves presentades per Mueller i el seu comitè.

La polarització i crispació a la qual s’ha arribat en la política americana recorda el lamentable nivell espanyol. Com tants altres a Espanya, Trump s’ha acostumat a negar-ho tot, a difondre una grollera i simple xarxa de mentides, i a aferrar-se al poder. El que per als espanyols és una miserable pràctica política habitual, per als americans és una novetat.

La presidència de Trump és cada dia més feble i està més enfonsada. La connexió russa és cada vegada més evident i opressiva. El setge mediàtic i polític no cedeixen.

Malgrat això, no hi ha signes que Trump cedeixi en res; al contrari. El president impulsa encara més el caos regnant, tant entre els seus com entre tota la classe política. Passi el que passi, Trump ha inaugurat un nou estil, tret de la pitjor cultura dels diners de Nova York. S’haurà de veure fins a quin punt aquest estil farà efecte en la política americana.