Anàlisi

La secessió i el "règim del 78"

En les "48 hores negres" del Parlament va emergir la figura de Joan Coscubiela, que va posar el dit a la llaga

2
Es llegeix en minuts
La secessió i el "règim del 78"

Pere Francesch

Ahir a la matinada va culminar el desafiament a l’Estat protagonitzat per la majoria independentista del Parlament, que ha aprovat en dos dies la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica i fundacional de la república. La primera ja està suspesa pel Tribunal Constitucional i la segona ho serà també, però això no acovardirà el Govern de la Generalitat, que intentarà celebrar el referèndum per tots els mitjans, els mateixos que posarà el Govern de Mariano Rajoy per impedir-ho. Si la consulta es porta a terme, el fracàs de l’Estat serà monumental, de manera que hi ha prou raons per creure que ni tan sols un nou 9-N és possible.

Notícies relacionades

En els dos dies de debats, per anomenar-los d’alguna manera, ha emergit la figura de Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí que es Pot. Les seves tres intervencions, aplaudides amb fervor pel PP i Ciutadans i en ocasions pel  PSC, mentre al seu propi grup alguns es mantenien en silenci o estaven absents, han posat el dit a la llaga i han sigut bombardejades pels 'hooligans' –a Twitter i fora de la xarxa– perquè les veritats fan mal en diversos àmbits. A Coscubiela, que es declara sobiranista i considera legítima l’aspiració a la independència, no se li pot dirt «fatxa» ni se’l pot acusar d’anticatalà tan fàcilment. Per això les seves veritats couen més. Veritats com la denúncia que en «48 hores negres» s’han «trepitjat els drets dels ciutadans», s’ha degradat el Parlament i s’ha deslegitimat el referèndum. Veritats com citar Norberto Bobbio per recordar que en democràcia els mitjans condicionen els fins. Veritats com que «en una democràcia, el fet de tenir majoria no autoritza a suspendre els drets de les minories». Veritats com qualificar el que va passar d’antidemocràtic i autoritari i atribuir al president Carles Puigdemont un comportament «indigne». O veritats en forma de pregunta sobre la impossible llei de transitorietat: ¿com controlaran l’espai aeri i marítim?, ¿com obligaran a pagar impostos a l’agència catalana?, ¿com s’acordarà la doble nacionalitat amb un Estat que no pacta el referèndum?, ¿com es justifica el control del poder judicial per part de l’Executiu en la transició a la nova república?

Aquesta impugnació estava dirigida als independentistes. Però les intervencions de Coscubiela no es van merèixer l’aplaudiment d’Albano Dante Fachin i altres diputats del seu grup perquè despullen també aquella idea nostàlgica i passada de moda que s’ha de recolzar la secessió perquè és una manera de liquidar el «règim del 78». L’argument, utilitzat així mateix per Gerardo Pisarello en un article recent per justificar el seu «sí crític» en el referèndum, o en moltes ocasions per l’exdiputat de la CUP Antonio Baños, queda desqualificat pel discurs d’un antifranquista, exdirigent de Comissions Obreres i del PSUC, que és capaç de fustigar a la vegada el PP i la majoria secessionista. ¿Des de quan el que l’esquerra no va poder aconseguir en la Transició ho aconseguirà ara aliada amb el que representen Artur Mas o Puigdemont, l’ERC més dretana dels últims anys i les restes del carlisme redivius?