De puntetes a Frankfurt

Aquest diumenge gairebé 70.000 persones, la desena part de la població de Frankfurt, han hagut d’abandonar casa seva en l’evacuació més gran que ha viscut Alemanya en la postguerra. La causa són els treballs per desactivar una bomba de la segona guerra mundial carregada amb 1.400 quilos d’explosius que va aparèixer durant els treballs en una obra. L’any passat el descobriment d’una bomba similar a Augsburg va obligar 54.000 persones a passar el dia de Nadal en pavellons esportius.

És una cosa que passa amb relativa freqüència. En altres llocs, quan comencen a excavar per construir o fer alguna reparació apareixen ruïnes romanes; aquí, bombes. No se sap amb certesa quantes en queden encara, malgrat que es calcula que a Alemanya són unes 100.000, de les quals cada any es desactiven unes 5.000. En falten moltes, doncs. I poden estar per qualsevol banda, sobretot a les ciutats. Frankfurt va patir més de 70 bombardejos. De sobte, la meva ciutat, cosmopolita i més aviat plàcida, se’m presenta com una espècie de camp de mines secretes. El terra em sembla menys ferm.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Un terra que ja tenia alguna cosa de porós, ja que en gairebé tots els barris, en moltíssimes voreres, està foradat per unes llambordes de cap metàl·lic que sobresurten just perquè hi ensopeguem. Són allà per recordar-nos, a vegades solitàries, a vegades en petits grups, els noms dels jueus que vivien en aquells carrers, just en aquells portals i que van ser arrencats de casa seva i enviats a camps de concentració.

Les nostres ciutats estan aixecades sobre altres ciutats que van ser. Caminem per carrers traçats sobre sediments d’edificis, restes d’estris domèstics, també cossos que van quedar sepultats sota capes de terra o runa. Un substrat entre el qual s’amaguen amenaçadores aquestes bombes que no van explotar. Monstres dorments amb tones d’explosius als seus cossos decrèpits. Una herència infame que tant de bo no deixem nosaltres als que vinguin. Esperem que ells no sentin que han de caminar pels carrers de puntetes per no despertar una bomba que hi va caure fa més de 70 anys.