Trapero i les noves idolatries

«Els homes maten, la policia abat»

Rafael Sánchez Ferlosio

Déu no va crear l’home. La humanitat va fabricar els seus déus per explicar-se fenòmens i misteris inassequibles. Aquestes divinitats i les seves corresponents faules («mites compartits que permeten a milions de desconeguts cooperar de forma eficaç», en boca de l’historiador Yuval Noah Harari) li van servir a l''Homo sapiens' per organitzar la societat i imposar un cert ordre (molt sovint despòtic) davant del caos instintiu.

El 17 d’agost, el país va caure en estat de xoc quan un grapat d’assassins van sembrar la mort i el terror al centre de Barcelona i van intentar fer el mateix a Cambrils. La ciutadania, consternada per un dolor, una por i una incertesa atàvics, es va posar a crear a corre-cuita, i a mida per a l’ocasió, noves divinitats.

Com un Mart romà, el cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha ingressat al Panteó per una raó tan vella com el món, la necessitat d’explicar una cosa que ens atemoreix i no entenem: com uns joves aparentment integrats a la seva comunitat es converteixen en un parell d’anys en botxins suïcides. I també, i potser sobretot, per què els seus policies van matar sis terroristes.

Podríem convenir que els Mossos van realitzar una bona actuació reactiva, molt millorable si haguessin enxampat amb vida Younes Abouyaaqoub, l’autor de la matança de Barcelona, a qui van cosir a trets al camp, completament sol, quan no representava cap amenaça per a la població i diria que escassa per als agents que el van trobar si l’haguessin vigilat a distància mentre arribaven els reforços necessaris per atrapar-lo.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Més discutible és la tasca preventiva d’investigació i coordinació, l’ombra de la qual cobreix en aquest cas els tres cossos policials.

Els Mossos, i els seus caps, han fet coses bé i altres d’execrables, com la mutilació d’Ester Quintana, la mort a cops de Juan Andrés Benítez i determinades explicacions i excuses oficials sobre els dos delictes. L’error és humà. Reconèixer-ho és evolucionar. Tant de bo estiguem davant una redempció professional, però d’aquí a la idolatria hi ha un abisme al qual mai ens hauríem de llançar.