28 maig 2020

Anar al contingut

contrapunt

Privatitzacions i efectes nocius

Salvador Sabrià

Un dels efectes col·laterals del conflicte social que s’ha creat amb la vaga del personal de seguretat de l’aeroport de Barcelona ha sigut la constatació que no sempre, ni de bon tros, les privatitzacions de serveis funcionen millor que si els opera un ens públic.
    

Només es privatitza una activitat si hi ha una possibilitat real de fer-hi negoci, ja que en cas contrari difícilment es presentaria cap empresa per optar a aquest servei. I, a més a més, les companyies que opten a aquests concursos ho faran sempre aplicant unes condicions als seus treballadors (la principal càrrega econòmica en moltes d’aquestes activitats) pitjors de les que tenien els empleats públics que les exercien abans del canvi.
    

Des de l’altre costat de la barrera es diu sempre que els comptes sortiran perquè el sector privat és més eficient, amb menys traves per adaptar-se als canvis, més flexible... Però la llista d’hospitals, bancs i empreses de tot tipus amb una gestió totalment privada que han acabat havent de ser rescatats per l’Estat és llarguíssima i qüestiona bona part dels elogis que reben les privatitzacions.
    

Espanya destaca a l’hora de vendre el que és públic. Des d’elèctriques fins a autopistes prèviament rescatades i sanejades, passant per aerolínies i empreses automobilístiques. Amb l’agreujant, a més, que moltes d’aquestes firmes han acabat en mans d’empreses que tenen com a primer accionista estats, com França, Itàlia i Alemanya. 
    

El premi a la incoherència es rifa aquests dies al Prat. Ara resulta que el Govern opta per la Guàrdia Civil com la gran solució per evitar els efectes de la vaga dels treballadors d’Eulen sobre els soferts viatgers. La mateixa Guàrdia Civil que en el seu moment realitzava aquestes tasques i que va deixar de fer-ho perquè l’autoritat de torn va considerar que seria millor privatitzar el servei.
    

CCOO ha rebutjat del tot l’argument oficial que ara era necessari fer aquest pas per l’estat d’alerta terrorista, al considerar que aquesta excusa no és creïble, ja que la citada alerta fa molts mesos que està en vigor. UGT ha anat fins i tot més lluny i ha advertit que el conflicte del Prat és només la punta d’un iceberg que inclou també personal de seguretat d’estacions de ferrocarril i centrals nuclears.
    

No és correcte acusar ara d’irresponsables uns treballadors perquè mantenen una dura vaga, però no hi va haver cap problema amb ells mentre no protestaven per deixar a les seves mans gairebé la seguretat antiterrorista, segons la versió actual. S’haurà de veure si en el desenllaç final del conflicte acaba primant més el negoci o les condicions laborals dignes.