Pirateria informàtica
'WannaCry': ciutats per plorar
Existeixen ja uns 2.300 milions de dispositius connectats a la gestió de les ciutats, amb una vulnerabilitat que compromet greument la vida quotidiana
Telefónica i altres grans empreses d’Espanya, infectades en un ciberatac massiu. /
Molts atacs informàtics es produeixen per arxius adjunts que són oberts per usuaris confiats. La primera debilitat del sistema és, doncs, l’usuari que abaixa la guàrdia i contribueix a l’expansió del virus. La segona és la negligència de les empreses que, fins i tot advertides, no fan cas dels seus proveïdors, contribuint així a incrementar l’atac. És lògic pensar que aquests atacs tenen com a víctimes els sistemes informàtics dels usuaris i les empreses. És l’estratègia de rescat anunciada pels delinqüents: si paga, li tornem els seus fitxers. En suma, un esquema delictiu de fa segles (el segrest) per a un entorn d’internet.
Alguna cosa no encaixa si el botí aconseguit als dos dies de l’atac del WannaCry era d’uns 26.000 dòlars. Molt soroll per tan poca cosa: es va tractar, o bé d’una prova amb objecte de verificar la magnitud de l’atac, o bé d’un assaig de ciberguerra, o, ¿per què no?, d’una operació destinada a propagar la por i a generar un mercat de recursos d’autoprotecció en el sector. Al cap i a la fi, el virus s’origina als EUA.
Cap d’aquestes tres opcions tindria en realitat com a objectiu cobrar rescats per alliberar ordinadors de xarxes particulars. Llavors, ¿per què s’havia d’organitzar un embolic com aquest? L’explicació possible i l’escenari futur subsegüent poden ser molt més inquietants: calibrar com atacar dispositius connectats a la internet de les coses (IOT), que regulen aspectes estratègics de les nostres orgulloses smart cities o ciutats intel·ligents.
Els experts calculen que aquest any disposarem ja d’uns 2.300 milions de dispositius connectats a la gestió de les ciutats, amb una vulnerabilitat que compromet greument tant el trànsit, com la il·luminació, el subministrament d’aigua i energia o la gestió administrativa, per exemple. I encara més si aquests dispositius són fàcilment accessibles gràcies a la connectivitat de què estem disfrutant actualment els ciutadans. En resum, si es confirma, passaríem de ciutats intel·ligents a ciutats per plorar.
