03 juny 2020

Anar al contingut

Pirateria informàtica

Telefónica i altres grans empreses d’Espanya, infectades en un ciberatac massiu.

'WannaCry': ciutats per plorar

Ramon-Jordi Moles

Existeixen ja uns 2.300 milions de dispositius connectats a la gestió de les ciutats, amb una vulnerabilitat que compromet greument la vida quotidiana

Molts atacs informàtics es produeixen per arxius adjunts que són oberts per usuaris confiats. La primera debilitat del sistema és, doncs, l’usuari que abaixa la guàrdia i contribueix a l’expansió del virus. La segona és la negligència de les empreses que, fins i tot advertides, no fan cas dels seus proveïdors, contribuint així a incrementar l’atac. És lògic pensar que aquests atacs tenen com a víctimes els sistemes informàtics dels usuaris i les empreses. És l’estratègia de rescat anunciada pels delinqüents: si paga, li tornem els seus fitxers. En suma, un esquema delictiu de fa segles (el segrest) per a un entorn d’internet.
    

Alguna cosa no encaixa si el botí aconseguit als dos dies de l’atac del WannaCry era d’uns 26.000 dòlars. Molt soroll per tan poca cosa: es va tractar, o bé d’una prova amb objecte de verificar la magnitud de l’atac, o bé d’un assaig  de ciberguerra, o, ¿per què no?, d’una operació destinada a propagar la por i a generar un mercat de recursos d’autoprotecció en el sector. Al cap i a la fi, el virus s’origina als EUA.

Cap d’aquestes tres opcions tindria en realitat com a objectiu cobrar rescats per alliberar ordinadors de xarxes particulars. Llavors, ¿per què s’havia d’organitzar un embolic com aquest? L’explicació possible i l’escenari futur subsegüent poden ser molt més inquietants: calibrar com atacar dispositius connectats a la internet de les coses (IOT), que regulen aspectes estratègics de les nostres orgulloses smart cities o ciutats intel·ligents.
    

Els experts calculen que aquest any disposarem ja d’uns 2.300 milions de dispositius connectats a la gestió de les ciutats, amb una vulnerabilitat que compromet greument tant el trànsit, com la il·luminació, el subministrament d’aigua i energia o la gestió administrativa, per exemple. I encara més si aquests dispositius són fàcilment accessibles gràcies a la connectivitat de què estem disfrutant actualment els ciutadans. En resum, si es confirma, passaríem de ciutats intel·ligents a ciutats per plorar.