L'ètica de la cura

Hablamos, per sort, molt més de cuidado, d'atenció i de vincles que abans. Fa ja molts anys que Carol Gilligan va expressar la idea que les dones tenen una manera diferent de pensar en termes de moral i ètica. O, dit d'una altra manera, una idea diferent en relació amb lo que és rellevant, lo que t'orienta en la vida. I per a Gilligan en la base d'esa diferencia estava la importància que les dones donen al cuidado. I esa afirmació ha anat prenent cos, fonamentant-se en lo que és una realitat constatable diàriament, però també reforçant-se conceptualment.

 És un tema rellevant, ja que lo que caracteritza al 'homo economicus' –la base de racionalitat econòmica que explicaria el proceder de la gent– no acaba d'explicar ni d'incorporar esa idea. Des d'esa perspectiva lo que resulta clau és operar amb l'autonomia suficient per aconseguir maximitzar la utilitat de les accions individuals. I per a això és important tenir quants menys llaços millor. Quantes menys lligams sigui possible. La moraleja és que si has de preocupar-te per cuidar i atendre, acabaràs perdent oportunitats.

 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

 Des d'aquest punt de vista, la dependència d'unes persones con respecto a altres ha anat sent vist com negatiu des del punt de vista de la cultura econòmicament hegemònica. Precisament, la creixent importància de l'economia dels cuidados, la seva falta de reconeixement des del mercat però el seu paper essencial en la defensa de condicions vitals dignes, ha anat posant en relleu que no es pot parlar d'autonomia sense parlar de interdependència, de la mateixa manera que es pot seguir separant l'esfera pública de l'esfera privada en aquest tipo de temes.

 Totes aquestes qüestions poden semblar retòriques o abstractes, però, por el contrario, resulten claus per orientar de manera estratègica i socialment responsable la connexió entre polítiques de salut i polítiques socials, entre acció comunitària i polítiques públiques, entre treball mercantilment reconegut com a tal i el treball d'atenció i cuidado cada vegada més rellevant.