Quaranta anys fent història

Fa uns dies es va celebrar el 40è aniversari de la revista L’Avenç amb un acte en què els seus actuals responsables, Josep Maria Muñoz i Núria Iceta, van voler envoltar-se d’un significatiu grup d’amics i col·laboradors de la publicació. No és gens senzill arribar a aquest aniversari amb una revista en paper, de periodicitat mensual, plena de contingut crític i que exigeix una lectura atenta i reposada. Elements tots ells difícils de compaginar amb els agitats i sorollosos temps digitals en què estem immersos.

Els impulsors del projecte l’any 1977 eren joves llicenciats d’història, tots ells bons amics, com Ferran Mascarell, Carmen Isasa, Fèlix Manito o el prematurament desaparegut Leandre Colomer. La història (i la seva recuperació) era llavors un poderós camp de batalla ideològica i política, i pocs podien imaginar-se (sortint del franquisme) que 40 anys després ho tornaria a ser. Però, sense desatendre la seva tradició d’anàlisi històrica i política, la revista ha anat prenent un rumb més de reflexió i de debat cultural, cosa que li ha permès, afegint una bona col·lecció de llibres, convertir-se en un referent en el món del pensament en llengua catalana, incorporant i dialogant amb moltíssimes referències de caràcter internacional. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En el número extraordinari que s’ha publicat per celebrar la seva tenacitat i la seva constant renovació han volgut recollir articles especialment significatius publicats en diferents moments de la seva trajectòria. Destacaria l’entrevista a Josep Fontana i articles de Pierre Vilar, Castellet, Barceló, Mascarell, Culla o Borja de Riquer, així com la selecció que la mateixa revista fa sobre la seva trajectòria.

Però, sens dubte, l’article final de Jordi Puntí apunta el que vol continuar sent la revista: una forma de diàleg que s’expressa en la capacitat de ser revista d’actualitat, espai crític i al mateix temps fòrum durador i de ritme assossegat en aquesta època agitada i convulsa que propicia les boles, les veritats a mitges o les mentides en format extrallarg. Els desitgem que persisteixin.