EDITORIAL

Llistes d'espera i escassetat de metges

La dificultat de regenerar les plantilles de facultatius reclama una revisió de l'accés als estudis de Medicina

1
Es llegeix en minuts
dcaminal39285497 barcelona  12 07 2017  listas de espera de quir fanos en la 170714130002

dcaminal39285497 barcelona 12 07 2017 listas de espera de quir fanos en la 170714130002 / JOAN CORTADELLAS

El conseller de Sanitat Boi Ruiz va traspassar la cartera al seu successor, Antoni Comín, amb molts fronts oberts, entre ells un d’especialment sensible per als ciutadans: les dilatades llistes d’espera per a diagnosi i intervencions quirúrgiques. En descàrrec de l’exconseller valgui recordar que el departament de Salut va ser un dels més castigats per les severes retallades del Govern d’Artur Mas. Amb menys coneixements tècnics, però amb més sensibilitat social que el seu antecessor, Comín es va fixar com un dels seus objectius la reducció de les llargues esperes hospitalàries, que situen Catalunya entre les primeres comunitats d’Espanya en aquest gens edificant rànquing. Per a això es va dissenyar un pla de xoc pactat entre Junts pel Sí i la CUP que preveu reduir el 50% les cues per a visites a l’especialista i proves diagnòstiques, i un 10% per a intervencions. La previsió de 57 milions aprovada als pressupostos havia de constituir un respir per als 64 hospitals públics que abans de l’abril del 2018 han d’haver reduït les demores. Encara que els endarreriments acumulats són més que notables i dificulten l’èxit de l’objectiu, els gestors hospitalaris confiaven en aquests mesos d’estiu, quan l’activitat teòricament baixa, per retallar els calendaris d’espera.

El desafiament de les llistes ha deixat a la intempèrie un dels greus problemes de la xarxa sanitària catalana: l’escassetat de facultatius i treballadors d’infermeria, sobretot cirurgians, anestesistes i infermeres de quiròfan. Víctimes també ells d’una asfixiant pressió laboral, molts acumulen un gran estrès que els impedeix acceptar l’oferta –mai ben pagada– de prolongar la jornada o reduir les vacances estiuenques per aconseguir la reducció de les esperes.

Tot això dibuixa un preocupant panorama, no només present sinó amb vista a anys a venir. Les previsions indiquen que la pròxima dècada es jubilaran 9.000 metges. La dificultat de rellevar-los de manera natural apunta obligadament a la revisió del sistema d’admissió a les facultats de Medicina. Tres de cada quatre alumnes que volen formar-se com a metges no ho aconsegueixen. L’accés a uns estudis, ja per si mateix exigents, es mostra molt rígid, cosa a la qual s’ha de sumar la precarietat laboral i salarial dels doctors joves que suporten molts problemes de promoció interna.