'Txupinazo' a la Moncloa

La reunió a la Moncloa d’un president del Govern i del líder del principal partit de l’oposició no hauria de ser notícia, però donades les característiques dels personatges, ha despertat la mateixa expectació que una conjunció planetària. Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es porten malament, la seva falta de química és evident, fins i tot abans que Sánchez acusés Rajoy de deshonest i aquest li respongués amb un confús «roí» en un debat electoral que va marcar un punt d’inflexió en les seves relacions.

Rajoy i Sánchez s’han reunit sis vegades i tret de la primera vegada, en què Sánchez acabava de ser elegit secretari general del PSOE, les seves trobades no han sigut mai especialment cordials. En l’última, fa un any, no es van donar la mà i van haver de fer temps per no sortir de seguida sense res a dir-se. M’imagino la decepció de Rajoy al descobrir que els militants del PSOE l’obligaven una altra vegada a entendre’s amb aquell «insensat sense escrúpols». A Rajoy li ha costat pair-ho, ha trigat un mes i mig a citar-lo a una reunió. Màxima expectació.

Així que Sánchez arriba a la Moncloa comença l’escrutini per descodificar el llenguatge no verbal. Rajoy surt a rebre’l, però no baixa els esglaons. La pluja és una bona excusa. Tots dos somriuen lleugerament, Rajoy relaxat sense aquell tic que li agafa a les celles quan està tens. Tots dos americanes fosques. El president amb una corbata discreta, Sánchez sense. Encaixada de mans, ràpida, mantenint les distàncies. Comentaris sobre el temps, somriures als gràfics. Una lleugera salutació a la premsa i sense més contacte corporal entrada a la Moncloa.

En l’escena del sofà, tots dos s’asseuen en angle, cames obertes en perfecte manspreading, cos cap endavant i mans juntes a l’altura de la genolls. No és una postura relaxada, sembla una mica agressiva i arrogant. El llenguatge corporal revela que en el fons tots dos són iguals. La reunió es cronometra, dues hores i mitja. Tot en ordre. La reunió ha sigut acuradament preparada, Rajoy i Sánchez només han parlat del que els uneix: la UE, Síria, Veneçuela, el terrorisme i la seguretat nacional i, «en cinquè lloc», Catalunya.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Atenció a l’ordinal utilitzat pel portaveu del Govern, Méndez de Vigo. En aquest territori tots dos van trepitjant ous, però coincideixen que és inacceptable el referèndum de secessió. La reunió no aporta altres novetats, no estava dissenyada per fer-ho, sinó per restablir la normalitat entre els líders dels dos grans partits. Objectiu aconseguit. L’advertència l’ha posat Margarita Robles: si no hi ha diàleg polític del Govern amb Catalunya, el PSOE prendrà iniciatives.

Ho havia avançat Sánchez a Twitter abans de la seva reunió: «El PSOE sempre estarà del costat de la Constitució, però és important fer un pas i una sortida política a Catalunya». Tot es conjura perquè Rajoy es mogui i no només a través del Tribunal Constitucional. S’ha llançat el txupinazo a la Moncloa, o es corre bé l’encierro o s’acaba banyegat.