Una iDècada de transformacions quotidianes

Siguem d'iPhone o no, a la Poma li devem la revolució del concepte mòbil. La innovació genial respecte a altres telèfons va ser reunir música, telèfon i internet en un sol dispositiu. Això va precipitar la popularització dels 'smartphones' de totes les marques, presents avui al 90% de les butxaques. Sens dubte són una revolució tecnològica, però també social, ja que han transformat com som, com pensem i com ens relacionem.

 Atendre el mòbil és un hàbit: gairebé el primer al començar el dia i l'últim abans d'anar-nos-en a dormir. Serveix de despertador, d'agenda i de bagul dels records, convertint-se així en una espècie de memòria externa. Amb les càmeres integrades ens convertim en retratistes constants. Sembla que immortalitzar-ho tot no costi gens i que el que és més important és compartir-ho en directe i per a tothom. Hi ha molt debat sobre el que publiquem i la redefinició de la intimitat. Sense els 'smartphones', això no hauria arribat tan ràpid ni a tanta gent. Som més xafarders i controladors, mentre algunes veus ens recorden la importància d'assaborir el moment sense pensar en el 'hashtag' que hi posarem.

IDENTITAT FÍSICA I 'JO VIRTUAL'

Anem aprenent que tenim una identitat física i un 'jo virtual', encara que són realitats cada vegada més fusionades. Parlem poc de la quantitat de dades que generem sense saber-ho (recorreguts, passos diaris, historial de navegació, 'apps' que utilitzem), encara que és primordial perquè nodreixen models de negoci, algoritmes o faciliten investigacions policials.

La immediatesa alimenta la impaciència, les respostes ràpides, els titulars de 140 caràcters o mems resumint l'actualitat política. Els mòbils tenen un punt democratitzador, ja que escurcen distàncies entre nosaltres i el món. Apple va idear pantalles tàctils que responen lliscant el dit, sense necessitat de llegir o escriure. Per això veiem criatures jugant amb mòbils buscant els seus dibuixos preferits. Això suposa nous reptes educatius per a famílies i escoles, amb intensos debats sobre alfabetització digital.

FRONTERES DIFUSES

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Amb el mòbil a la mà podem estar treballant, entretenint-nos o reservant les vacances. Això dona pistes sobre com són de difuses les fronteres entre oci i obligacions en el moment en què l'oficina és allà on anem. Al seu torn, obre la porta a la disponibilitat absoluta, i com que encara no hem acordat una higiene digital bàsica, vivim hiperconnectats i a vegades inundats per la multitud de notificacions i missatges multicanal. No decidim activament a què prestem atenció i els mòbils estan dissenyats per acaparar-la.

En definitiva, la tecnologia ens fascina amb oportunitats fascinants, però això no justifica la invasió. ¿Per què no celebrem la dècada amb un propòsit? El meu és que prenguem consciència que els mòbils són eines tremendament útils que per sort tenim al nostre abast. Però encara ens falta domesticar-los perquè siguin més bons aliats. I difícilment passarà sense una societat que ho exigeixi.