Consciència de classe 'pija'

Un amic m'explicava ahir una conversa entre tres estudiants d'Esade. A un li anava regular sopar en un japonès car i pagar la marihuana. Exposada la seva inquietud, els altres li van dir: "No t'amoïnis tant: l'any que ve estaràs guanyant 60 ks".

El que més ens impactava a tots dos, que encara fem la conversió a pessetes quan ens claven cinc euros per dues canyes, no era ni tan sols aquells 60.000 euros anuals que donaven per segurs, sinó el fet que dir aquesta xifra els fes mandra (els costava de tan fàcil com els seria guanyar-los) i l'abreugessin.

Després de dècades de decorós camuflatge i desclassament, percebo últimament una autoafirmació de la condició de 'pijo'. Una espècie d'orgullós 'Say it loud, I’m black and I’m proud' de James Brown, però canviant "negre" per "pijo". No em refereixo als madrilenys hereus bohemis de Juan García Hortelano, de professió beure ginebra i curar ressaques, ni a la burgesia catalana que dissimula diners i culpa amb "la senyora que ens ajuda" i la "barqueta atrotinada a la caseta de l’avi", sinó al super 'pijo' com a subcultura, creuament de confrare i 'hippy', amb el seu polo salmó Ralph Lauren per la ciutat i el seu 'look Saimaza' a la costa.

Tot això ve a tomb de 'Selfie', la (àcida però empàtica) pel·lícula sobre un fill d'alt càrrec corrupte del PP que acaba als ambients de Podem. La seva estrena coincideix amb l'anunci d'una gira conjunta d'Hombres G i Taburete, el grup de Willy Bárcenas (fill del Sigues Fort, Luis) i Antón Carreño (net de Gerardo Díaz Ferrán). Es diu que als seus concerts es coreja "Willy, valiente, tu padre es inocente", onegen banderes de Suïssa i es porta samarretes de Comando PAM (Pijos A Muerte). Suposo que són els que cridaven "Sí se puede" a Gènova (el carrer, no la cimera del G8) i els que veuen en la 'peineta' del tresorer del PP el gest més punk des dels Sex Pistols.

Notícies relacionades

Desolació de la soledat

La UE alça la veu davant Israel

S'han apropiat de la descaradura i de certa retòrica revolucionària. I fins i tot dels mecanismes de la novel·la picaresca: ensinistrament deformatiu, constatació madurativa i aplicació oportunista. Però no deixa d'alegrar-me que per fi reconeguin que pot existir la consciència de classe.

Bárcenas Jr. ha afirmat que Extremoduro va marcar la seva adolescència. Així que espero la seva versió canalla de 'Pepe Botika', aquella cançó en què es llisten presons espanyoles (Carabanchel, la Model, Herrera de la Mancha), però amb menció especial a Soto del Real. Per veure'ls corejar amb la vista entelada i bramant, sense ironia (si és que poden), la tornada: "¿Dónde están mis amigos? Encerrados sin motivo".