Dues mirades

Desoxiribonucleic

Salvador Dalí veia l'ADN com una revolució tot just apuntada i ara és el recurs d'una pitonissa que intenta quedar-se la seva herència

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39068366 files  this file photo taken on december 13  1972 shows span170627172932

zentauroepp39068366 files this file photo taken on december 13 1972 shows span170627172932 / STF

No hi ha bruixa (si no és de Llers) que pugui aguantar l’escomesa d’un empordanès. I les de Llers poden perquè també són empordaneses. I no hi ha pitonissa, doncs, que pugui fer front a la ironia pausada del doctor Narcís Bardalet, que és empordanès i metge forense i que, ves per on, és qui va embalsamar el cadàver de Salvador Dalí que ara pot ser tret de la sepultura faraònica on reposa (tot un museu li fa de mausoleu) perquè un jutjat de Madrid, el número 11 de primera instància, ho ha ordenat, a instàncies de la mateixa pitonissa que va mirar de treure calés de Javier Cercas perquè deia que era una de les protagonistes de Soldados de Salamina.

Notícies relacionades

Bardalet, que és un home savi i que tracta la mort amb una fredor entendridora, i que és forense i alhora pediatra, diu que el més assenyat, si es tracta de saber si Dalí era el pare de la pitonissa, és desenterrar «el que li pagava les factures», és a dir, el suposat pare que la pitonissa diu que no és el seu de debò. Si es descobreix que aquell home és el pare autèntic, s’ha acabat la comèdia. Si no, que desenterrin Dalí. 

En aquest cas extrem, Bardalet assegura que «ja seria ben curiós que ara desenterressin Dalí per culpa de l’ADN», aquell àcid desoxiribonucleic que no es treia de la boca i que va ser bandera de la seva filosofia. Ell el veia com la revolució tot just apuntada i ara és el recurs d’una pitonissa per fer-se càrrec de l’herència. Bravo, Bardalet.