Anar al contingut

MIRADOR

 

ROBIN TOWNSEND

Els moderats segueixen aquí

Astrid Barrio

La desaparició de CiU i la mutació de CDC han deixat un profund buit en la política catalana

La desaparició de CiU i la mutació de CDC en un partit obertament independentista ha deixat un profund buit en la política catalana, un buit que de moment no ha estat ocupat per cap força política si bé són moltes les que aspiren a apropiar-se d’algun dels seus espais. CiU va tenir la gran virtut d’aglutinar una part molt important dels electors moderats en els dos eixos al voltant dels quals s’articula la competència política a Catalunya. Aquests electors ocupaven posicions centrals en l’eix esquerra-dreta i eren catalanistes que desitjaven un encaix que permetés a Catalunya sentir-se còmoda dins d’Espanya, per utilitzar la possibilista fórmula encunyada per Jordi Pujol i que no predefinia el model d’estat. I aquest va ser el còctel que va permetre a CiU ser la formació hegemònica del sistema de partits català durant més de tres dècades.

Però des de fa algun temps la competència sembla haver-se desplaçat cap a posicions més extremes. El procés sobiranista ha polaritzat els partits quant a la qüestió nacional incrementant el pes del secessionisme, però també de l'antisecesionisme, i la crisi econòmica ha fet emergir amb força opcions polítiques més esquerranes, com Catalunya en Comú. I en aquest context d’elevada polarització les opcions més moderades han tingut dificultats per fer-se un lloc, com ho demostren els mals resultats del PSC i la desaparició d’UDC.

No obstant això, la polarització de molts partits no sembla correspondre’s amb les preferències de l’electorat. Si ens fixem en les posicions respecte a la independència per ser la qüestió que està monopolitzant el debat polític a Catalunya, i segons les dades que aporta el llibre 'Cataluña en Proceso' recentment publicat, prop del 40% dels electors partidaris del procés estarien disposats a acceptar solucions que no impliquessin la ruptura amb Espanya mentre gairebé el 60% dels que hi estan en contra optarien també per aquesta via. D’això es dedueix que entre els electors hi ha una pluralitat de preferències molt més gran de les que actualment ofereixen els partits i també que molts electors prefereixen respostes consensuals enfront de les majoritàries a què semblem abocats .

Amb aquestes dades es pot pensar que existeix una finestra d’oportunitat per a les iniciatives que es proposen recollir el testimoni de CiU. Lliures, que s’acaba de constituir en partit polític, i Units per Avançar, la nova formació impulsada per l’entorn d’Unió que veurà la llum properament. Tots dos no només aposten per solucions consensuals en la qüestió nacional sinó que clarament se situen en posicions centrals en l’eix esquerra-dreta, els primers abraçant el liberalisme i els segons la democràcia cristiana,  deixant que el PSC cobrís el flanc socialdemòcrata.  

Els electors moderats semblen ser-hi, la incògnita és si la dinàmica de la competència permetrà als partits que volen representar-los fer-se un espai o si hem entrat en una nova fase en la qual ja no són vàlids alguns dels predictors de vot tradicionals.