Anar al contingut

DUES MIRADES

#sofaforlondon

NEIL HALL

#sofaforlondon

Emma Riverola

El nostre triomf és aprofundir en la fraternitat, no permetre que els terroristes ens deshumanitzin o ens robin la confiança en el proïsme

Corre. Amaga’t. Avisa... Les tres paraules que la policia de Londres va dirigir als seus ciutadans despertaven la por, l’ansietat, l’horror d’una nit que esclata. La sensació de la mort perseguint la teva ombra. La proximitat de l’agressió. Les imatges també ferien. No només la camioneta que va atropellar al seu pas la vida ni les ambulàncies ni el desplegament de policies, també els ciutadans amb les mans sobre el cap desallotjant les zones de l’atemptat. Les mirades greus, la mare protegint el fill, el pare agafant en braços el petit… La brusca immersió en la incertesa, en una violència de la qual ja no s’està fora de perill. 

I davant la inseguretat, davant el temor i la vulnerabilitat, va tornar la mà estesa. Va passar a París, també a Niça, a tot arreu del mapa on el fanatisme ha anat clavant les seves agulles sagnants. Ara, a Londres, la solidaritat es va dir #sofaforlondon. Aquesta era l’etiqueta de Twitter amb què veïns pròxims a les zones encerclades oferien casa seva als que no podien tornar a la seva. Una mica d’aigua, un lloc de descans, un te… I aquesta fraternitat, tan tossuda com el mal, és la llum que esquinça la incertesa, la fortalesa del feble. 

El nostre triomf és aprofundir-hi, no permetre que els terroristes ens deshumanitzin o ens robin la confiança en el proïsme. Els violents són pocs, tenen capacitat de matar, però els pacífics som una enorme majoria.