Quinieles per al Popular, un banc sense autor

2
Es llegeix en minuts
 

  / JUAN MEDINA

El Banco Popular, el més petit dels històrics «set grans» dels anys 80 del segle passat, va ser un banc d’autor i d’èxit. L’autor va ser Luis Valls Taberner (Barcelona, 1926-Madrid, 2006), membre de l’Opus Dei i qualificat de «banquer florentí», que va aconseguir que una petita entitat financera espanyola fos el banc més rendible del món durant gairebé un lustre, en una època en què competia per aquest guardó amb l’americà Bank One. El Popular, com tants negocis i tantes institucions, ha sucumbit a la desaparició del seu autor i ara està a l’atzar d’un comprador.

Luis Valls va voler crear la segona caixa d’estalvis de Madrid. «L’avantatge de les caixes és que no tenen accionistes», deia amb la seves exquisides segones intencions. Com que no va poder fer-ho, va aconseguir el control del Banco Popular, va desenvolupar el seu projecte bancari i, sense escarafalls, va demostrar que era un geni del negoci, però tampoc va tenir la vareta màgica per, després d’ell, deixar-ho tot ben lligat.

El Banco Popular va sucumbir a la gran recessió, a l’esclat de la bombolla immobiliària i, per últim, a les baralles dels seus principals accionistes. Ángel Ron, el successor designat per Luis Valls, va perdre la batalla perquè els resultats no el van acompanyar i ara Emilio Saracho presideix l’entitat i és l’encarregat de buscar-li un futur que tot indica que passa per una venda a una altra gran entitat financera. Ron, que invocava el llegat d’independència de Valls, sempre va rebutjar un acord-fusió que hauria salvat l’entitat. Saracho, en l’últim tram d’una llarga i exitosa carrera professional, també va acariciar el somni de la independència amb ell al capdavant. No sembla que ja sigui possible.

Santander, BBVA, CaixaBank i Bankia són en la pràctica els únics candidats viables per quedar-se, amb pagament previ, el Popular, que aporta avantatges i inconvenients. Entre els primers el seu negoci –molt pròsper– de banc de petites i mitjanes empreses, un segment en què sobretot Santander i BBVA mai han aconseguit tots els seus objectius. Entre els inconvenients destaca la rèmora de l’enorme motxilla d’actius immobiliaris dolents, un llast que destrossa el seu compte de resultats.

Notícies relacionades

Les quinieles sobre el futur del Popular es multipliquen i no hi ha un clar favorit. Fins i tot és possible que Bankia, entitat sorgida d’una sèrie de caixes d’estalvis, es quedés amb el banc d’autor que a Luis Valls li hauria agradat que fos una caixa. No és fàcil, perquè Bankia, que hauria de fer una ampliació de capital també hauria de col·locar-la, clarament, en el mercat, cosa que significaria la seva reprivatització –ara l’Estat en té el 67%– i l’ambient polític després del retorn de Pedro Sánchez al lideratge del PSOE descarta un envit així.

Santander i BBVA, mentre CaixaBank paeix el portuguès BPI, estan atents. El Popular, com gairebé tot, també és qüestió de preu. Ara tots amaguen les seves cartes i les jugaran quan considerin més oportú. Hi haurà sorpreses i llavors el Popular tindrà un altre autor.