El sud del Mediterrani i el turisme

El turisme és un factor multiplicador en les estratègies globals de desenvolupament. Pel seu caràcter transversal, impacta sobre 70 sectors. És la quarta activitat per ingressos generats en el comerç internacional, i pocs sectors poden impulsar el creixement i crear llocs de treball com ell. En xifres, el turisme representa el 10,2% del PIB mundial, un total de 7,6 bilions de dòlars. El 6% de les exportacions. El 10% de l’ocupació registrada. Més de 1.200 milions de viatgers el 2016 i s’estima que 2.000 milions el 2026.

El Mediterrani és la principal zona de turisme del món, amb el 32% de les arribades internacionals i el 30% dels ingressos, i una previsió de 420 milions de turistes per al 2020. Representa el 13% de les exportacions de la regió, el 23% del sector de serveis i dona feina a milions de persones. No obstant, és un sector heterogeni i fragmentat.

Mentre en destins del nord del Mediterrani creixen les queixes per l’arribada massiva de turistes, a la riba sud el turisme es desploma i s’enyoren aquells milions de visitants. Els atacs terroristes, la inestabilitat política, les fluctuacions monetàries i els desafiaments geopolítics han afectat un sector que resulta vital per a les economies d’aquest sud, on el turisme representa el 12% del PIB i l’11% dels llocs de treball. El 2016 hi va haver una transferència massiva de turistes, d’entre el 15% i el 40% segons destí. Des del 2010, Egipte ha perdut 5 milions de turistes, i Tunísia, 2,5 milions. I des del 2015, Turquia, el 30% dels seus visitants. Milions de viatgers eviten el sud en benefici dels tranquil·litzadors destins del nord.

Els països del sud paguen cara la factura de la inseguretat i la inestabilitat política. I amb la principal font de divises impactada pel terrorisme, les conseqüències castiguen  economies amb problemes profunds: es foragita els inversors, s’incrementa la inestabilitat, s’agreuja la desocupació i s’empeny a emigrar.

És necessari un canvi, reinventar-se, hem de repensar els models i trobar noves formes de comercialització. Cal extreure el màxim partit del sector per crear llocs de treball, reduir la pobresa i contribuir a la pau, especialment a la riba sud. Però ha de fer-se des d’una nova visió, sostenible i coordinada. S’ha de treballar amb els territoris, revisar el turisme social, cuidar el patrimoni i atendre el desafiament que planteja el canvi climàtic.

És necessària una agència de turisme mediterrània, que hauria de comptar amb la participació dels actors públics i privats. L’agència facilitaria la creació d’una marca comuna de l’àrea per a una promoció conjunta al món. Hem d’unir esforços, oferir paquets de destins integrats per competir amb altres regions en el futur.

El sud necessita el turisme. Serà impossible sense pau i estabilitat i sense la cooperació entre les dues ribes. El Mediterrani no hauria de ser una bretxa entre dos mons, sinó una  zona comuna per a tots els seus habitants i visitants. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Expert en assumptes àrabs

i mediterranis.