ANÀLISI
El club dels britànics
Ni una sola menció a Síria, el canvi climàtic o la cooperació internacional en el catàleg de promeses de May
/
La divisió entre esquerra i dreta comença a formar part d’un món antic. El futur no sembla anar per aquí. Si a França Emmanuel Macron ha obert el camí per anul·lar aquesta falla ideològica amb nomenaments de govern a un costat i a l’altre, ara a la Gran Bretanya, següent escala al mapa electoral, Theresa May anuncia que vol transitar pel la mateix camí. No és que la primera ministra per efecte del brexit vulgui furgar per incloure líders d’esquerra en la seva candidatura. La qüestió és que la proposta de May, de qui ningú dubta que sortirà vencedora a les urnes el pròxim 8 de juny, avança en polítiques socials que fins ara eren ganxo laborista.
Amb les pitjors previsions en les enquestes per als laboristes de Jeremy Corbyn, quan tot apunta que la crisi de la socialdemocràcia està deixant sense espai l’esquerra a tot Europa, May pressiona a la recerca del vot dels treballadors britànics que tradicionalment han recolzat el laborisme, però que van ser els primers a apuntar-se a la idea d’abandonar el vaixell europeu. No serà la divisió de classe la que acabi decantant el vot. Com va passar als EUA amb Donald Trump o a França amb Marine Le Pen, els treballadors, qualificats o no, han deixat de mirar a l’esquerra i han començat a abraçar el nacionalisme com l’únic remei davant els mals de la globalització.
I això és el que recull precisament el manifest de May, un programa que tanca fronteres, que no deixa cap mena d’escletxa a l’esperança del retorn dels britànics a la UE, i que restringeix enormement les portes a la immigració, especialment a la menys qualificada, però que al mateix temps reconeix que el camí per trencar la bretxa de desigualtats és l’únic possible per evitar el fracàs. A la Gran Bretanya, durant la campanya electoral cadascun dels partits que es presenten publica un manifest. Molt pocs el llegiran sencer, però el de Theresa May ha sorprès amb paràgrafs com aquest: «Si vens d’una escola pública és més difícil aconseguir una bona professió que si vens d’una de privada. Si ets blanc, de classe treballadora, tindràs menys possibilitats d’arribar a la universitat. Si ets negre, el sistema de justícia criminal serà més dur amb tu que amb els blancs. Si neixes pobre, moriràs de mitjana 9 anys abans, i si ets dona guanyaràs menys que un home…Injustícies alarmants que perjudiquen la unitat del nostre país i que afrontarem».
Adeu a Thatcher
Theresa May va avançar les eleccions sabent que guanyaria. Una victòria fàcil. El que no intuíem és que el seu manifest emergiria com el mocador d’adeu al liberalisme de Margaret Thatcher. May obrirà una nova etapa amb un estat protector, beneficis socials i igualtat d’oportunitats ¿Falta alguna cosa? Sí. La deriva nacionalista. Ni una sola menció a Síria, l’Afganistan, el canvi climàtic o la cooperació internacional, ni per descomptat als refugiats. Un catàleg de promeses preciós, en tot cas, exclusives per al club dels britànics.
