LA CLAU

No estem tan malament

De cada quatre electors orfes a la segona volta, tres han optat per Macron i un per Le Pen

Europa encadena una sèrie de bones notícies després d'aclarir les incògnites de l'euro i del 'brexit'

1
Es llegeix en minuts
cmontanyes38336114 macron170507234707

cmontanyes38336114 macron170507234707 / PATRICK KOVARIK

Les branques dels resultats relatius massa vegades no ens deixen veure el bosc de la realitat. Emmanuel Macron ha doblat en vots Marine Le Pen: 20,8 milions davant 10,6. I més que doblat el seu propi resultat de la primera volta al sumar 12,2 milions de vots davant els tres milions que ha guanyat Le Pen. És a dir, que de cada quatre votants que han abandonat la seva primera opció i no s’han abstingut, tres han anat a Macron i un a Le Pen. Certament, el cordó sanitari no ha sigut tan estricte com va passar amb el pare de la candidata feixista. Però també és veritat que llavors França no sortia d’una crisi tan aguda com l’actual, la UE no estava tan desprestigiada com ara i mai abans hi havia hagut ni brexit ni amenaça de grexit. Els resultats de Le Pen poden fer por, es pot veure el got mig ple, però el cert és que tenia tots els elements a favor. Per a ella era ara o mai. I ha sigut mai, tot i que no es pot abaixar la guàrdia. Mai més tindrà una crisi tan intensa ni uns adversaris tan febles: els partits tradicionals en caiguda lliure i els emergents en formació. A Le Pen li ha passat el temps. 

Notícies relacionades

OPTIMISME EUROPEU

Europa porta diverses bones notícies encadenades: la derrota de la ultradreta en les eleccions holandeses, la recuperació del bipartidisme a Alemanya en detriment dels neonazis, la renovació de l’acord financer amb Grècia, la tornada de Renzi, la fermesa dels caps d’Estat en les negociacions del brexit, etc. Si a la tardor es confirmen les bones perspectives alemanyes serà viable reprendre el projecte europeu, ara amb la idea de la diverses velocitats i sense dos dels fantasmes que han paralitzat la Unió Europea en l’última dècada: la sortida de la Gran Bretanya (que s’ha produït) i la marxa enrere de l’euro (que no s’ha produït). Com afirma Macron, hi ha molt per reformar. Però el que comença a ser evident per als electors és que les coses encara són pitjors fora de la Unió Europea. El populisme ven euros a quatre pessetes però no sap com fer realitat el seu somni de manera que es converteix en malson.