DECEPCIÓ PER PUJOL
Matar el pare
El que és terrorífic de la corrupció que ens ha tocat viure és que les institucions estan tan desgastades que quan es presenti un nou Hitler, guanyarà
zentauroepp38191948 barcelona 26 04 2017 politica jordi pujol a la salida de lo170427012051 /
Matar al pare és una figura metafòrica que utilitzava Freud per expressar el moment en què les persones madurem i deixem els pares de banda. És difícil d'explicar i gens fàcil de fer. No es tracta només de buscar-se un apartament, assumir totes les despeses i no utilitzar més la contrasenya del Movistar plus. El que és realment valent i el que mata el pare de manera definitiva és el fet de deixar d'admirar-lo com un nen i veure'l com realment és. Amb els seus defectes i les seves virtuts. Un procés que pot ser molt dolorós si no estem preparats per acceptar i assumir la veritat.
Una cosa semblant li ha passat a Catalunya amb el seu pare. No és que aquest sigui un home bo ni honrat. Ni de bon tros. Però en el passat era un abanderat de la moralitat, la justícia i el treball ben fet. Sí, els parlo del senyor Pujol, el patriarca. La seva dona i els seus set fills es mereixen una categoria a part. Freud hauria de tornar a néixer per poder entendre i analitzar en profunditat aquesta obscura família. La generació dels meus avis i els meus pares va créixer amb aquest model, que idolatrava i seguia amb admiració. La mort metafòrica del pare ha provocat un terratrèmol emocional tan fort i tan irreversible que dubto que aquesta generació ho pugui superar mai.
Però a mi això ni em sorprèn, ni m'entristeix, ni m'afecta en absolut. La meva generació és immune als efectes de la corrupció. Ara mateix, no hi ha ni un sol polític pel qual jo pugui posar la mà al foc. Ni un. Ningú em mereix una confiança eterna com la que va obtenir el molt honorable amb els meus pares. Confiaven cegament en aquest líder que fins i tot va passar per la presó per defensar la seva pàtria. Això només ens demostra que el nostre país no és millor que cap altre. Ni és superior en res, ni se salva de la corrupció. Fins i tot el més noble dels homes es pot passar al costat fosc. El trist d'aquesta actualitat política en què ens ha tocat viure, el que és realment terrorífic, és que les institucions estan tan desgastades que quan es presenti a les eleccions un nou Hitler, guanyarà.
