Un mestre de periodistes, sens dubte
Miguel Ángel Bastenier va defensar sempre la necessitat d'escriure bé i va enderrocar el mite de l'objectivitat
abertran38217733 barcelona 12 6 2001 presentacion del libro el blanco movil d170428150539
Per dir-ho amb una expressió molt seva, 'qué duda cabe' que ha mort un gran periodista i un mestre de periodistes. Miguel Ángel Bastenier (Barcelona, 1940 - Madrid, 2017), mort aquest divendres d'un càncer de ronyó, tenia 76 anys i una vida dedicada al periodisme i a l'ensenyament del periodisme, la seva gran passió i el seu únic ofici. La seva especialitat era la informació internacional -"jo només escric del que sé", deia-, singularment l'Amèrica Llatina i el conflicte del Pròxim Orient -sobre el qual va publicar dos llibres-, però també es distingia per les seves crítiques de llibres d'història, que coneixia a la perfecció, encara que sempre per aplicar els seus amplis sabers al periodisme.
Avorreixo les necrològiques que parlen més de qui les escriu que del desaparegut, igual que l'ús de la primera persona en periodisme -i això també m'ho va ensenyar ell-, però reconec que en bona part és inevitable perquè l'homenatge a l'amic i mestre no es converteixi en un text burocràtic.
DIRECTOR ELEGIT PER LA REDACCIÓ
Llicenciat en Dret (1962) i Història (1975) per la Universitat de Barcelona, en Llengua i Literatura Anglesa per Cambridge i graduat en Periodisme per l'Escola Oficial de Madrid (1961), va treballar a 'Diario Femenino', 'El Correo Catalán', 'Diario de Barcelona', 'Tele/eXprés', que va dirigir amb 37 anys per elecció dels periodistes, El PERIÓDICO DE CATALUNYA, en què va ser subdirector, i 'El País', en què també va exercir de subdirector, primer d'Informació i després de Relacions Internacionals i on escrivia últimament columnes de política internacional en l'edició espanyola i europea i de periodisme en l'edició per a Amèrica. El 2012 va rebre a Harvard el prestigiós premi María Moors Cabot per la seva trajectòria i la seva contribució a millorar les relacions al continent americà.
Ja als anys 70 deia que no es poden fer diaris només amb el teletip, tesi que ha defensat fins a l'últim dia a Twitter
El vaig conèixer al 'Diario de Barcelona' dirigit per Manuel Martín Ferrand i Josep Pernau, el gran columnista d'EL PERIÓDICO i un dels seus mestres, a qui sempre recordava i a qui li va dedicar un llibre de periodisme, 'El blanco móvil' (Ediciones El País, 2001), amb una dedicatòria de la qual estava orgullosíssim i que cita en la llarga entrevista radiofònica que recentment li va fer Juan Cruz: "A Josep Pernau, que em va ensenyar més del que sé", deia el text, que va emocionar l'homenatjat quan ho va llegir.
ESCRIURE SENSE PRENDRE PARTIT
En aquell 'Brusi' de meitat dels anys 70, Bastenier ja escoltava la BBC per explicar-nos després als redactors d'Internacional les dades i les interpretacions que no aportava el teletip. El teletip -la línia que transmetia les notícies d'agència- va ser fins que va desaparèixer una de les seves dianes preferides. No es poden fer diaris només amb el teletip, deia. S'ha d'enriquir el que arriba amb el coneixement i amb l'agenda pròpia, tesi que ha defensat fins al seu últim dia en les seves classes de periodisme en 140 caràcters a Twitter, on tenia la barbaritat de 172.000 seguidors, rècord entre els periodistes d''El País'. En aquells minitextos defensava tossudament la necessitat d'escriure bé, enderrocava en cada tuit el mite de l'objectivitat i elogiava la professionalitat d'exposar els fets sense prendre més partit de l'imprescindible com el valor més preat del periodista.
En una primera impressió podia semblar intolerant, però quan se'l coneixia de veritat enamorava els seus alumnes i companys
Moltíssims dels seus seguidors a Twitter eren de l'Amèrica Llatina, la majoria de Colòmbia, la seva altra nacionalitat, on exercia el magisteri periodístic a la Fundación del Nuevo Periodismo Latinoamericano de Cartagena de Indias, fundada per Gabriel García Márquez. Vaig tenir l'oportunitat d'intervenir en una de les seves meravelloses classes, en què vaig explicar com es feia EL PERIÓDICO. Perquè Bastenier era un professor extraordinari i només cal passejar amb ell per les redaccions per comprovar l'admiració que li professen els seus alumnes del màster de l'Escuela de Periodismo d'El País, molts d'ells ara redactors o caps de redacció del diari.
SAVIESA OCEÀNICA I TENDRESA
Feia les seves classes aclaparadores de coneixements teòrics i pràctics trufades amb un humor sarcàstic i tallant que a vegades xocava a qui no el coneixia, igual com passava en la vida real quan abordava els seus temes favorits: el periodisme, la política internacional, les relacions Catalunya-Espanya i la influència positiva del catolicisme en la història. Bastenier es declarava no creient, però culturalment catòlic. En una primera impressió, semblava intolerant, pagat de si mateix, sobrat, però després, quan la gent el coneixia de veritat, enamorava els seus alumnes i els seus companys de professió, rendits a la seva saviesa oceànica i a la seva tendresa. Darrere d'una màscara que a vegades manifestava un punt de menyspreu als altres, s'amagava la seva necessitat de ser estimat.
