13 d’ag 2020

Anar al contingut

ANÀLISI

La política fiscal de Trump: la quadratura del cercle

Kiichiro Sato

La política fiscal de Trump: la quadratura del cercle

Ester Oliveras

Difícilment la disminució en recaptació de l'impost sobre beneficis serà compensada per l'increment aranzelari i la reactivació econòmica

Encara que durant la seva campanya electoral Trump va anunciar un increment de la despesa pública en infraestructures per satisfer els seus votants, l’ala dura del Partit Republicà ha prevalgut. En aquestes circumstàncies, sorprèn la dimensió i l’abast de les mesures fiscals anunciades. Però el partit de l’elefant sempre s’ha caracteritzat per aplicar mesures liberals. Potser encara hi ha memòria col·lectiva de les baixades d’impostos que va fer Reagan durant els anys 80 o les de Bush, que tampoc van ser menors.

Per un costat, el president proposa una disminució de l’impost sobre beneficis. Actualment, les empreses nord-americanes paguen un dels impostos més elevats per aquest concepte, al voltant del 35%. Aquesta disminució implicarà més beneficis a repartir entre accionistes o per reinvertir a les empreses. A més, la reducció també anunciada dels impostos a les persones físiques augmentarà la renda disponible que es podrà destinar a estalvi, disminució de deute o increment de consum. En aquest sentit, bones notícies per a famílies i empreses a curt termini: es preveu un consum més gran i reactivació econòmica.

Per l’altre, Trump ha anunciat un increment del proteccionisme a través d’un augment dels aranzels a les importacions i una rebaixa fiscal addicional a les empreses que tornin a produir al país. L’impost sobre les importacions no és un tema menor per a les empreses comercials que basen la seva activitat a importar productes per vendre’ls als EUA. En un país amb una balança comercial clarament deficitària, es dedueix que el nombre d’aquestes empreses no és menor. Clarament, aquestes mesures estan pensades per incentivar empreses importadores perquè produeixin al país o perquè comercialitzin productes adquirits a nivell nacional. Queda per veure si aquests incentius seran suficients.

Aquest renovat proteccionisme tampoc ajudarà les empreses exportadores nord-americanes a millorar la seva activitat. En aquest cas, la màxima tal faràs tal trobaràs seria aplicable. En aquests últims mesos, ja s’ha vist l’evolució de conflictes aranzelaris del país amb Mèxic o el Canadà. Si un país grava les importacions d’algun producte, l’altre respon amb la mateixa moneda. I, al final, els dos països hi acaben perdent.

Per últim, aquestes mesures impliquen una disminució considerable dels ingressos a l’erari. Difícilment la disminució en recaptació de l’impost sobre beneficis serà compensada per l’increment aranzelari i la reactivació econòmica. Però Trump no ha anunciat mesures de disminució de la despesa pública o com pal·liarà l’enorme dèficit pressupostari. S’haurà de veure com es finançaran les inversions en infraestructures que –com el mateix Trump va argumentar en la campanya– el país necessita amb urgència o, en cas contrari, seguirem llegint notícies sobre ponts que cauen, com el de Minneapolis, o d’emergències per contaminació de plom a l’aigua potable, com al poble de Flint, Michigan.