Leo Messi va despertar el Reial Madrid
La victòria del Barça al Bernabéu, en el temps afegit, demostra la fragilitat de molts triomfs blancs d'aquest any
eprozas38164756 barcelona s argentinian forward lionel messi celebrates afte170425190921 /
No és fàcil veure, observar, analitzar, escriure, jutjar, opinar des de les redaccions de Madrid sobre el que va passar diumenge passat al Santiago Bernabéu. I jo ho entenc. Jo crec que aquí som més bojos, més atrevits, alguns més forofos, però més lliures. Els comprenc. I molt. Des que Carlo Ancelotti ens va obrir els ulls a tots amb el llibre en què explicava com Florentino Pérez el va esbroncar per no haver alineat Gareth Bale, que es va xivar, tot està més clar. I tot va quedar cristal·lí quan un judici, molt fosc, sobre corrupció, és clar, va treure a la llum que l’ésser superior es va comprar una web per enviar els seus periodistes a preguntar-li al seu entrenador el que ell volia saber i no s’atrevia a preguntar al seu empleat.
Jo només dic que sí aquí hagués passat això de Bale de diumenge, ens ho hauríem passat bomba. Primer, pels serveis mèdics, que donen per sa algú que encara no està bé. Metges que intueixen el desastre i per si de cas no obren la boca (per si de cas el president els amonesta, expedienta o acomiada). Ens hauríem ¿oi què sí? mort de riure al sentir dir al nostre entrenador que posa André Gomes «perquè li fa molta il·lusió jugar». És a dir, que a Lucas Vázquez, Isco, James, Morata i/o Asensio ni els fa il·lusió, ni s’atreveixen a demanar-ho a l’entrenador.
Minut ‘noventayramos’
La veritat és que els que s’estimen el Reial Madrid haurien d’estar agraïts al Barça. Bé, estant agraïts al gran Leo Messi complirien. Perquè va ser Messi qui amb la seva voracitat, ganes, barcelonisme i els seus gols 499 i 500 amb la samarreta del Barça, la que va mostrar a l’estil Rei Lleó a la grada del Bernabeu, va descobrir que el liderat del Reial Madrid és fràgil, tan fràgil que, en uns minuts, els últims, els afegits, els noventayramos, l’equip de Zidane va morir de la mateixa manera que mata, de la mateixa forma que ell ha salvat (no parlo de Kassai, encara que ho podria fer) molts dels resultats d’aquesta temporada.
