16 jul 2020

Anar al contingut

TRIBUNA

La professió de cavaller

JOSE LUIS ROCA

La professió de cavaller

Javier Pérez Andújar

Al 'Quixot' li passa com a la Bíblia, que és un llibre de llibres. Conté relats, cartes, discursos... El de l'edat d'or és el més cèlebre i Don Quixot el fa davant d'uns cabrers. No vull dir que els assistents dijous passat a l'entrega del premi Cervantes fossin, fóssim, uns cabrers, Déu me'n guard; encara que tampoc hi ha res de dolent a ser-ho, i si no que l'hi diguin al Cabrero, que ha cantat Borges per fandangos. El que pretenia explicar és que el discurs d'Eduardo Mendoza al paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares, igual que l'escrit per Cervantes, tenia un profund caràcter ovidià, ja que Mendoza va resumir les lectures que ha fet del 'Quixot', al llarg de la seva vida, en quatre ocasions que es corresponen amb les quatre edats de l'home que Ovidi va referir a 'Les metamorfosis'.

Com que Eduardo Mendoza és un rebel, el seu discurs va resultar tan curt i tota la cerimònia a penes va passar d'una hora. La rebel·lia de Mendoza té, no cal dir-ho, molt de quixotesca. Igual que el Quixot, Eduardo Mendoza és un home respectuós amb l'ordre, que detesta la injustícia i, encara més, no suporta el que és avorrit. Semblant caràcter converteix qualsevol en subversiu. Així, Mendoza va sortir al rescat del Quixot, i elegantment, indignadament i melancòlicament, va recordar que durant llarg temps aquest llibre va viure segrestat per una societat, una cultura insuportables, que el desvirtuaven. A la vegada que avançava en el discurs, Eduardo Mendoza anava tornant el 'Quixot' a la vida privada de cadascú.

La seva editora, Elena Ramírez, l'escoltava absorta. Sota els peus de Mendoza, perquè va parlar enfilat en una càtedra plateresca, dos macers custodiaven la història del lloc amb les seves respectives maces, i plomes a les gorres de vellut. Eren dos policies municipals, a qui els havia tocat aquest servei. I és normal que ho facin els municipals, perquè antigament se n'encarregaven els agutzils. Un d'ells es petava de riure quan Mendoza va explicar una anècdota de Nova York, però es va haver d'aguantar les rialles. En Eduardo Mendoza, i en Cervantes, l'humor és una forma de modèstia.

Eduardo Mendoza 
viu a cavall (és un cavaller) entre Espanya i Anglaterra, 
i també entre Cervantes
i Dickens

Va citar Marsé i va retre una agraït homenatge al poeta Pere Gimferrer, que estava present, i a la desapareguda agent Carmen Balcells (hi era el seu fill, Luis Miguel Palomares). També va reflexionar sobre que fràgils que som, i llavors va explicar com, al rellegir el 'Quixot' per entreveure de quina manera aquest llibre el va fer escriptor, li va semblar que el causant podria haver sigut Don Quixot en persona. No és que el personatge existeixi de veritat, però tot i així el que li va passar al Quixot li pot passar a qualsevol, d'una manera o una altra.

Eduardo Mendoza viu a cavall (és un cavaller) entre Espanya i Anglaterra, i també entre Cervantes i Dickens. L'Eduardo Mendoza amb residència a Londres porta barba mediterrània i l'Eduardo Mendoza de Barcelona porta bigoti britànic. Va ser aquest últim el que va llegir el discurs, i ho va fer amb un estilós jaqué confeccionat a mida en una sastreria barcelonina.

Representant la Generalitat, hi va assistir el conseller de Cultura Santi Vila, i en representació municipal hi van acudir en ple les autoritats de... Alcalá de Henares. Després de finalitzar el discurs, tothom es va posar dempeus per ovacionar el guardonat amb admiració, i Pere Gimferrer, amb el seu barret, la seva gavardina, el seu paraigua, una bossa de plàstic de l'editorial on portava objectes personals, el mirava amb els ulls "húmedos al alba, aún bajo el estaño de la noche encendida".