Anar al contingut

¿Preparats i disposats?

Marçal Sintes

Com passa amb la pasta dental, el PDECat no tornarà a entrar, ni voldrà, ni podria fer-ho, al tub autonomista

El Govern de Junts pel Sí va voler mostrar ahir la seva unitat, determinació i compromís amb el referèndum. Es tractava d’enviar un missatge directe a la ciutadania catalana. Els més atents seguidors de l’anomenat procés han sentit en els últims dies nous retrets i acusacions intercanviades entre els grups que impulsen l’autodeterminació, singularment entre els dos socis de Govern, PDECat i ERC, i s’havia de fer alguna cosa.

Però l’acte portava intenció també portes endins. Es tracta de conjurar-se perquè la tensió interna no es faci insostenible. I l’única manera és subratllar la importància de la meta, la transcendència de la qual s’hauria d’imposar als interessos, legítims o espuris, de les diferents persones i grups. S’ha de blindar la cohesió; cohesió que, en principi, s’hauria de veure afavorida pel setge de l’Estat –el PP, com, per exemple, demostra el cas Gürtel, no té inconvenient a l’hora d’aprofitar-se de les institucions i instrumentalitzar-les– i pel fet que Carles Puigdemont hagi renunciat a ser candidat en les pròximes eleccions catalanes.

L’acte, en la seva dimensió autoreferencial, aspirava, doncs, a fomentar la unitat i la solidaritat davant les dificultats futures, després que sorgissin dubtes sobre la disposició de tothom a jugar-se el tipus i de l’episodi de la gravació furtiva a David Bonvehí, coordinador organitzatiu del PDECat.

Sobre la primera qüestió, és absolutament lògic que Puigdemont interpel·li els membres del seu Executiu, com ha fet, al voltant de la seva determinació de seguir endavant amb el referèndum passi el que passi. Si algú no ho està o té dubtes, el millor, el més honest i més patriòtic, és baixar del carro.

Candidat de futur

Pel que fa a la segona qüestió, la gravació de les paraules de Bonvehí durant un dinar amb correligionaris seus de la comarca del Bages, se m’acudeix que al dirigent del PDECat l’episodi li ha de servir per escarmentar. Valdria la pena que interioritzés per sempre que, en política, no només convé ser previngut, sinó també desconfiat. Com algú em va dir una vegada amb ironia, si vols mantenir en secret els teus plans, no els expliquis a ningú; és més: ni tan sols hi pensis gaire, ni molt intensament.

Bonvehí reflexiona en la gravació que si el sobiranisme fracassa, el PDECat haurà de buscar un presidenciable que sigui «autonomista». Si ho creu realment, està en un gran error. Com passa amb la pasta dental, el PDECat no tornarà a entrar –ni voldrà, ni podria fer-ho– al tub autonomista. A més, seria un suïcidi en tota regla.

Això del candidat a president té el seu què. No obstant això, sembla clar que ha de ser un candidat o candidata pensat per estar als bancs de l’oposició si, com avui apunten les prediccions, el PDECat no guanya les eleccions. La persona que sigui elegida ha de ser, doncs, algú de futur, que representi el PDECat i no Convergència Democràtica, i que encarni l’esperit i el desenllaç del congrés fundacional del partit.