La clau

'El blues del autobús'

Ja veurem si el viatge del 'tramabús' porta en realitat a alguna banda o queda únicament per als mems a internet

1
Es llegeix en minuts

Potser animat per l’èxit mediàtic de l’infame autobús d’Hazte Oír, Pablo Iglesias ha decidit utilitzar aquest format per denunciar la corrupció a Espanya. Ningú pot negar a Podem –com a la CUP a Catalunya– la seva contribució decisiva al sanejament de la democràcia, que passa per la denúncia de les trames de corrupció. No obstant, la iniciativa del tramabús fa més olor de rellançament mediàtic del partit morat en un moment d’atonia que d’ofensiva política de llarg recorregut.

Iglesias ha demostrat tenir instint per transmetre amb eficàcia el seu ideari polític a través dels mitjans de comunicació. Això l’ha portat en ocasions a moure’s en la prima línia entre la política seriosa –que no s’ha de confondre amb la convencional—i l’espectacle. I, lamentablement, l’operació del tramabús sembla entrar més en el terreny del 'reality show' que en el de la denúncia solvent i amb conseqüències. Es nota massa que incloure Felipe González i Juan Luis Cebrián en les serigrafies del vehicle és l’objectiu final de la moguda (el tema d’Eduardo Inda forma part del folklore de La Sexta, que tan bé coneix Iglesias).

Ho va dir Miguel Ríos

Els casos de Bárcenas, Pujol, Díaz Ferrán i Rato ja estan descomptats. Però el dit a l’ull està en l’expresident socialista, un dels padrins de Susana Díaz al PSOE, i en el president del grup Prisa, principal valedor del sistema polític bipartidista que ha imperat a Espanya des de la Transició.

Notícies relacionades

Com deia Miguel Ríos el 1982 a 'El blues del autobús', «'vivo en la carretera, siempre miro hacia el sur'». Això és exactament el que està fent Pablo Iglesias, mirar cap al sud. Situar el socialisme meridional que encarna Susana Díaz en el fosc terreny de la corrupció. No la del cas dels ERO, sinó la del GAL del sevillà Felipe González. Allà és on Podem espera pescar.

Ja veurem si el viatge del tramabús porta en realitat a alguna banda o queda únicament per als mems a internet, que ha sigut el més destacable de les primeres etapes en què els caps de Podem són tan bons, que ens porten d’excursió.