¿Le Pen pot guanyar? La resposta és que sí

Les eleccions franceses amenacen amb convertir-se en la tempesta perfecta que condueixi la lideressa del Front Nacional en nova presidenta de França

2
Es llegeix en minuts
lpedragosa37929361 pen debate  francia170404222907

lpedragosa37929361 pen debate francia170404222907 / LIONEL BONAVENTURE

Entre l’abril i el maig se celebren les eleccions presidencials franceses, on alguna cosa impactant pot tenir lloc: la candidata del Front Nacional (FN), Marine Le Pen, pot guanyar-les. Tot va començar fa molt de temps, concretament als anys 70, quan el seu pare, Jean-Marie Le Pen, va fundar l’FN. Un partit condemnat a la marginalitat política. Però la seva astúcia política i el seu missatge populista, en combinació amb el col·lapse del socialisme francès, va portar aquest partit a disputar la presidència de França a Jacques Chirac l’any 2002, i va passar del 0,7 dels vots a prop del 20%. Més endavant cediria la presidència a la seva filla Marine que l’acabaria expulsant el 2015 del partit després de les enèsimes i lamentables declaracions d’ell trivialitzant l’Holocaust.

    Tots van pensar que tot seria com sempre, protagonisme mediàtic però sense pes polític real. Es van equivocar. Marine Le Pen va transformar l’FN i el va treure de l’immobilisme ideològic, adaptant el seu discurs a la societat real. Va fer un camí similar a l’emprès per Gianfranco Fini a Itàlia quan va portar a terme la transició del Moviment Social Italià (MSI) en Aliança Nacional, i va portar aquest partit a formar part del Govern d’Itàlia. El gran mèrit de la presidenta de l’FN ha sigut normalitzar el seu partit, és a dir, fer-lo acceptable políticament i sociològicament parlant. Lluny de causar rebuig, els partits tradicionals copien les seves receptes i missatges en matèria d’immigració i seguretat.

    En les darreres eleccions europees l’FN va assaltar el cel i va obtenir la victòria, el 26% dels vots i 24 escons. La crisi econòmica i política que viu Europa va ser vent a les veles de l’FN, que el va portar a ser la primera força política de França.

    Marine Le Pen afronta ara el seu repte més important, ser presidenta de França. ¿Realment pot guanyar? La resposta és que sí. El seu vaixell navega cap a la tempesta perfecta. Als efectes de la crisi econòmica i l’euroescepticisme, se suma el seu impacte mediàtic inigualable, la decepció de la ciutadania respecte als partits tradicionals, els escàndols de corrupció de François Fillon i la divisió del vot en l’esquerra com a resultat del col·lapse del Partit Socialista.

Notícies relacionades

    Totes les enquestes assenyalen que Le Pen i Emmanuel Macron passaran a la segona volta del maig i llavors no serà suficient espantar la gent dient que ve Le Pen, tal com va fer Chirac en el passat. Donant per bo aquest probable escenari, Le Pen sumarà automàticament els vots de Nicolas Dupont i altres candidats nacionalistes (7% de vots més).

    Llavors, si aconsegueix atenuar la seva fòbia a la UE i matisar el seu proteccionisme econòmic, pot guanyar-se el suport d’una porció rellevant dels votants de Fillon, i insistint en les seves polítiques socials només per a francesos aconseguir alguns suports entre desencantats i radicals d’esquerra a qui pot seduir amb la pregunta, ¿què més heu de perdre? Si a tot això hi  sumem una abstenció del voltant del 30%, el meteorit Le Pen pot impactar a l’Elisi.