'Brexit', una mala decisió

A mesura que avança el procés del brexit, es posa de manifest l’immens error comès per David Cameron quan va convocar el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea (UE). Una qüestió tècnica, es va llançar al mar dels sargassos emocionals i allà els populistes són més forts, ja que només han de bramar arguments bàsics amb els quals suposadament resoldran les qüestions complexes. I aquí tenen la paella pel mànec, molt més, si els partidaris de continuar es mostraven tebis, mentre repetien el mantra, al final les coses bones passaran. I com sempre passa en els processos de wishful thinking, no van passar. Saltant-me tota la correcció política, seré clar. En un entorn global competitiu regit per la racionalitat econòmica, la permanència a la UE no es pregunta, o només ho faràs si saps per endavant que guanyarà el sí de manera clara. Ser maquiavèl·lic no és dolent, significa ser pragmàtic i servir els interessos nacionals del teu país, per sobre de qüestions personals o partidistes.

És cert, només un país com el Regne Unit, dotat de notables capacitats econòmiques i militars pot abandonar la UE. I això no significa que sigui una bona decisió. Tot al contrari, és molt dolenta. Dos poders globals, el Regne Unit i la UE, quedaran tècnicament aïllats i hauran de renegociar nous acords per substituir els cancel·lats. Il·lògic, que diria Spock. La pregunta correcta en aquest cas no és si la Gran Bretanya seguirà sent poderosa, sinó com és més poderosa, ¿dins o fora de la UE? Clarament, dins d’una estructura internacional on ets rellevant per les teves capacitats polítiques, energètiques i militars.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

La famosa contribució neta del Regne Unit a la UE,  ara se l’estalviaran, però en el seu lloc hauran de destinar-se més fons, només per suplir, per exemple, la contribució de la política agrícola comuna al camp britànic. Qüestions solucionades per la lliure circulació, com l’aprovisionament de professionals, particularment a l’àrea sanitària, seran un problema principal. No és estrany que en els últims documents de seguretat nacional s’abordi la necessitat de «produir» professionals de la salut de forma urgent. La certesa de pertànyer a un club de prosperitat en qualitat de líder se substitueix amb incertesa i pèrdua de pes financer, que els mercats tendeixen a no recompensar. Tot això, per no mencionar les tensions territorials que es produiran en el si de la Gran Bretanya. No oblidem que el brexit va ser àmpliament rebutjat a Escòcia i Irlanda del Nord.

En aquesta situació, Theresa May, debilitada pels resultats electorals, ha perdut una votació al Parlament per la qual serà aquest qui tingui l’última paraula per aprovar o rebutjar l’acord final de sortida de la UE. No seria mala idea abandonar el fantasma d’Enric VIII i guiar-se pel de Maquiavel, deixant que el Parlament britànic rebutgi l’acord i acabant per plantejar un nou referèndum. Ho reconec, és wishful thinking, però és tan temptador.