Trump 2019: mantenint gran Amèrica

Ja s’ha sobrepassat l’equador del primer mandat de l’Administració Trump i el president no deixa de sorprendre l’opinió pública nacional i internacional. Amb un matís, per aquells llocs prenen Trump  seriosament, però no literalment. I la resta del món fa el contrari, això és, prendre-se’l literalment però no seriosament.

Tots els que pronosticaven l’enfonsament de l’economia sota la seva presidència observen atònits com l’Administració Trump bat records d’ocupació. Una política econòmica que descansa en la narrativa dura de la competició, que sota el principi “retirar-se per negociar (potser) més tard”, cristal·litza en tensió aranzelària contra els seus principals rivals, la Xina i la Unió Europea. El toc d’atenció de Trump, ha servit més que per reequilibrar balances comercials bilaterals, per potenciar les seves indústries més competitives, com per exemple la de l’acer. I aquest serà el camí que mantindrà el president Trump fins al 2020.

Acció exterior

Els altres pols d’atenció de la seva Administració el 2019 seran l’Iran, la Xina, Rússia i Corea del Nord. Per abordar-los amb èxit, Trump implementarà una doctrina d’acció exterior de l’era Reagan: “Pau a través de la força” combinant-la amb un retorn a l’aïllacionisme. Aquest últim és un concepte mal entès. No significa apartar-se dels assumptes internacionals, sinó reservar-se el dret d’intervenir-hi de forma unilateral. Prou de suportar el cost de la seguretat internacional i de les dinàmiques multilaterals que en un entorn anàrquic perpetuen l’estat de la qüestió, Trump aposta per construir la pau des de la força i fer veure als seus aliats que també han de contribuir de forma substantiva a la seguretat.

Ha començat per retirar-se de Síria, per reposicionar-se en el pròxim camp de batalla, Àsia. L’expansió incontrolada de la Xina, que recentment amenaçava de recórrer per força per unificar-se amb Taiwan i l’amenaça nuclear nord-coreana són els dos assumptes més rellevants, i tots dos s’han de tractar des de la força, l’únic llenguatge que tots dos entenen. Una força que no exclou una aproximació dura de la diplomàcia, això és, aquella que mostra les conseqüències de no assolir acords, o bé retirar-se del tractat de control nuclear subscrit per Obama amb l’Iran, com a senyal de futurs posicionaments que no exclouen l’ús de la força.

Doctrina de la contenció

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Respecte a Rússia es mantindrà, amb matisos diferents dels de la guerra freda, la doctrina de la contenció, des d’una millor posició en l’entorn que llavors, sabedors que el poder econòmic rus no pot suportar l’estrès que suposa competir amb els Estats Units.

Durant el 2019, Trump se centrarà a mantenir segures les seves fronteres, reforçant la seva política d’immigració, en què el famós mur juga un paper simbòlic inqüestionable. I mantenir-se fort en l’entorn internacional, ampliant la seva capacitat unilateral d’intervenció. Només així podrà mantenir Amèrica gran (el seu eslògan per al 2020) i guanyar de forma més que probable la reelecció.