Pau a través de la força

Es reuneixen el president dels Estats Units, Donald Trump, i el dictador comunista de Corea del Nord, Kim Jong-un. El país triat, Singapur, un 'business point' global, desenvolupat del no-res pel president Lee Kuan Yew, que mostra tot el que pot fer de bo un mandatari quan té un interès genuí pel benestar de la seva població.

El més impensable ha passat, nord-americans i nord-coreans faran una reunió bilateral per abordar de manera definitiva el desmantellament de l’amenaçador programa nuclear que Corea del Nord ha pogut produir gràcies a les lamentables polítiques d’apaivagament dutes a terme per Occident i liderades al seu dia pel president Clinton.

Contra les cordes

Però l’administració Trump sembla insistir a deixar malament els seus detractors i ha aconseguit posar entre les cordes la dictadura nord-coreana i deixar-la respirar per acordar una cimera bilateral. La fórmula, tot i que està oblidada, no és nova: pau a través de la força, una doctrina elaborada i practicada per Ronald Reagan, que va conduir (entre altres factors) a la derrota de la Unió Soviètica en la guerra freda.

Es tracta de no cedir davant l’enemic en cap camp i fer-li saber que qualsevol agressió li sortirà molt cara. En el cas de Corea del Nord, s’havien sobrepassat totes les línies vermelles. Un programa nuclear amb finalitats militars a punt d'estar operatiu en mans d’un règim extremadament pervers no es podia consentir.

Temps perdut

Per primera vegada en molt temps, Kim Jong-un i els aliats xinesos van tenir clara una cosa: Els Estats Units atacarien Corea del Nord si no posava fi a les seves intencions nuclears. Per als Estats Units, només hi ha una cosa pitjor que declarar la guerra a Corea del Nord, fer-ho quan el país asiàtic disposa d’aquesta d’arma nuclear. Ningú no volia una Corea del Nord nuclear (inclosos els xinesos), però ningú no feia res que no fos reunir-se de manera interminable i estèril, fet que donava oxigen i temps als nord-coreans.

La narrativa dura en termes polítics, econòmics i militars de Trump està canviant a favor seu l’estat de la qüestió en la societat global. Ara per ara i en el cas particular de Corea del Nord, Trump  ha aconseguit tenir èxit on molts van fracassar.

Prosperitat per armes

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

L’hora de la veritat ha arribat i se celebrarà una cimera històrica. En el marc de la trobada, Corea del Nord haurà d’intercanviar el seu programa nuclear per prosperitat, via aixecament de sancions i cooperació econòmica que li oferirà Trump de manera conjunta amb el Japó i Corea del Sud. De fons, una futura unificació de la península de Corea (que liquidaria el règim nord-coreà) avalada per la Xina, que no vol de cap manera un veí nuclear, sinó un altre soci comercial en situació de prosperitat. En aquesta situació, els Estats Units podrien abandonar la seva presència militar a Corea i concentrar-se en el pilar estratègic per a la seva seguretat a l’Àsia, el Japó.

Si Corea del Nord no accepta de manera realista aquesta transacció, hi haurà guerra a Corea i ni tan sols els xinesos la podran impedir, hi ha massa diners en joc per donar suport als nord-coreans.