Greuges autonòmics

1
Es llegeix en minuts
jjubierre37924281 madrid 04 04 2017 el ministro de hacienda y funci n publica 170404100450

jjubierre37924281 madrid 04 04 2017 el ministro de hacienda y funci n publica 170404100450 / JUAN MANUEL PRATS

Mariano Rajoy s'equivoca si pensa que amb anuncis d'inversions milionàries a Catalunya desactivarà l'espoleta del dret a decidir. S'equivoca perquè les seves grans promeses venen seguides de la dura realitat dels Pressupostos Generals de l'Estat per a aquest any, en els quals es demostra que la inversió a Catalunya -i en gairebé totes les comunitats- baixa, cosa que demostra que no estem davant uns comptes per després de la crisi, sinó davant un pegat en una economia encara ranquejant.

S'equivoca també perquè no va calcular l'efecte que els seus compromisos amb Catalunya de la setmana passada tindrien en la resta de comunitats, des d'on es vigila qualsevol gest que miri a Barcelona. I s'equivoca, en tercer lloc, perquè a aquestes altures del partit la pantalla de les compensacions econòmiques està molt superada. L'hi ha dit, en el seu estil, el diputat d'ERC Gabriel Rufián: "La voluntat del poble de Catalunya no es compra".

La millor prova que l'Estat de les autonomies està lluny de l'Estat federal la tenim en el fet que cada any, amb els Pressupostos, es munta el guirigall de greuges entre les autonomies, atès l'enorme poder discrecional del Govern central per orientar la despesa pública.

L'INGREDIENT CATALÀ

Notícies relacionades

I només faltava l'ingredient català per lligar la salsa dels laments. Un exemple el tenim en les declaracions del president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, que no es va limitar a denunciar el "maltractament" a la seva comunitat, sinó que va tenir una poc diplomàtica referència a Catalunya. "A mi em ve el president a repartir aquella riuada de milions i estic a primera fila aplaudint amb les orelles. A ell ni el van rebre", va dir Revilla, per subratllar que als "deslleials" se'ls atén "millor".

La presidenta andalusa, Susana Díaz, va parlar d'"atac frontal" a la seva comunitat, mentre que les Corts Valencianes fan una crida a la mobilització contra uns Pressupostos injustos. Conclusió: la política territorial, tan necessària, no s'ha de fer des del Ministeri de Foment, sinó des de la presidència del Govern. Els corredors ferroviaris són molt importants, però el plet va d'una altra cosa.