Soroll ('cas Piqué')

No són noves les pujades a l’atac quan té un micròfon de Gerard Piqué. Les seves declaracions de dimarts a la zona mixta de l’Stade de France em van fer reflexionar sobre unes quantes qüestions. El primer que vaig pensar va ser que era molt injust robar-los el protagonisme als seus companys. Un protagonisme guanyat al camp al vèncer França, una gran oportunitat, per exemple, per a Gerard Deulofeu, a qui tant li ha costat accedir a un esdeveniment d’aquest nivell. La imatge de Thiago amb cara d’incredulitat passant per darrere de Piqué mentre aquest es quedava a gust ho deia tot. M’imagino la desesperació de Lopetegui al veure que un dels seus pilars desviava el focus a canonades després d’una gran victòria de la selecció cap a temes no relacionats amb el França-Espanya.

Piqué gestiona com ho fan pocs esportistes les xarxes socials. Des d’allà reclama una vegada i una altra rigor als mitjans de comunicació. I no li falta raó en moltes ocasions. Però sense adonar-se’n, va caure en la mateixa trampa que aquells mitjans als quals ell reclama: tocar d’orella. La senyora que va imputar Messi i Neymar no és Marta Silva, exadvocada general de l’Estat i exsecretària de la junta directiva del Reial Madrid. Perquè de fet no va ser una senyora, sinó un senyor i simpatitzant de l’Atlètic de Madrid, Edmundo Bal Francés, cap penal de l’Advocacia de l’Estat, qui va imputar els jugadors del FC Barcelona, segons va puntualitzar hores després ell mateix en una carta publicada a El Confidencial.

SER-HO I SEMBLAR-HO

Alfredo Relaño explica a la Cadena SER que l’esmentada Marta Silva, present a la llotja el dia del Reial Madrid-Wolfsburg, va baixar fins a la zona del vestidor per rebre la samarreta de Cristiano Ronaldo, que acabava de firmar un hat trick. Un acte propi d’una exsecretària de junta, però menys compatible amb la imatge de qui representa jurídicament l’Estat i despatxa temes com els casos Neymar i Messi, encara que no hi hagi intervingut directament. És qüestió de ser-ho i semblar-ho.

A Piqué li desagrada la imatge que destil·la la llotja del Bernabéu. Aquesta foto no és nova ni exclusiva de l’actual directiva. És cert que Florentino Pérez, obsessiu com és amb la imatge que transmet el club, cuida escrupolosament els seus convidats, supervisa la llista i fins i tot la seva ubicació a la llotja. Pérez és un gran amfitrió i s’envolta d’expresidents de govern com José María Aznar, polítics, empresaris, ministres, artistes, periodistes i cares de la vida social madrilenya. És freqüent veure-hi presidents d’altres països o primers ministres. El rei Joan Carles també n’és assidu en les grans cites.

LA REPRESENTACIÓ DE VALORS

A escala de Catalunya, passa el mateix al Camp Nou. Només que allà és Artur Mas en lloc d’Aznar o Puigdemont en lloc de Rajoy. Empresaris i polítics catalans. Del que no hi ha cap dubte és que la foto de la llotja del Bernabéu hi guanya molt quan surt Rafa Nadal, que representa com ningú els valors del Reial Madrid.

Notícies relacionades

Piqué: "A la llotja del Madrid es mouen els fils d'aquest país"

Ramos: "¿Piqué? Ells tenen més per callar aquest any que nosaltres"

A la llista d’equívocs de dimarts s’hi ha de sumar el de Ramos, que en el seu intent per defensar el que li tocava, i en la seva condició de capità del Reial Madrid, no va desmentir l’afirmació de Piqué sobre la llotja blanca, que va semblar que acceptava, sinó que va optar per afegir que «en totes les llotges es mouen fils, no només al Bernabéu».

Hi havia un temps en què els portaveus dels valors barcelonistes eren Guardiola, Puyol o Xavi. Sempre van ser respectuosos amb el Reial Madrid com a club. Rivals aferrissats però respectuosos. Tots ells van ser capitans. Piqué no ho és. Els seus companys deuen saber per què.