A dalt i a baix
Elogi de l'ociositat
Un món dirigit per esforçats executius estressats fa més por que un món de 'hippies' ajaguts a la fresca, sincerament
Aspecte de Wall Street, avui.
El discurs imperant és el de l’esforç, la laboriositat i l’afany. I tots ho repetim –jo el primer–com lloros. Ens hem d’esforçar, s’ha d’innovar cons-
tantment, s’ha de treballar durament. Però si et pares a pensar una mica, la cosa no és tan diàfana. Un vagabund, certament, no aporta res a la societat, però tampoc la perjudica. Ens destorba una mica la seva imatge. Un parat tampoc aporta gaire, al contrari, li costa a la societat, perquè rep un subsidi, que ell mateix ha anat pagant durant anys. Però un parat tampoc perjudica la societat. I els dropos, gambaires i ganduls fa llàstima de veure’ls, però no són perillosos.
En canvi, un alt executiu 'broker', molt excel·lent a la universitat i molt dedicat a la seva feina, és qui va muntar la debacle de Wall Street. Un esforçat polític és qui es va entestar a aprovar una reforma laboral que ha perjudicat milers de joves. Un banquer molt treballador va ser el que va muntar l’enganyifa de les accions preferents, que van anar venent amb gran afany els seus diligents bancaris. Els esforçats 'yuppies', després d’extenuants jornades laborals, han sigut finalment causants de molts desastres. Unes accions que finalment han provocat milions d’aturats i vagabunds. Són ells els que amb el seu esforç, tan sacrificat, han perjudicat el proïsme. Sí, potser a persones menys pencaires o definitivament mandroses, però inofensives.
Els ociosos no han desenvolupat mai armament nuclear ni creen empreses contaminants. Un món dirigit per esforçats executius estressats fa més por que un món de 'hippies' ajaguts a la fresca, sincerament. Bé és cert que, sense gent esforçada, el món no hauria progressat tant, ni tan de pressa, però novament ¿és positiu aquest progrés? ¿No seria millor evolucionar menys però de forma més harmònica? Definitivament, els ganduls són menys perjudicials que els workalcoholics. I crec que a més a més s’ho passen molt millor. I el que és segur és que al final tots dos s’emportaran d’aquesta vida el mateix: res. I el passota, almenys, sense haver fotut a ningú.
.
