L'art de pressionar i no avassallar
A la periodista Ana Pastor (El objetivo, La Sexta) li acaben d'atorgar un premi Zapping, i a Polònia (TV-3) ho han celebrat fent-ne una paròdia. Interpretada per Mireia Portas, l'han escenificat practicant-li una entrevista a Carles Puigdemont (Queco Novell). Ha sigut un esquetx divertit i surrealista. Al crit de «¡Més periodisme!», va començar preguntant-li: «Expliqui'ns, expliqui'ns això del referèndum il·legal». Però abans que el president pogués articular cap paraula, Ana, sense parar de parlar, li va treure la foto d'un gat, després la història d'un hàmster, després va donar pas al seu marit, Antonio García Ferreras (Cesc Casanovas), amb qui va mantenir una domèstica conversa sobre el cistell de consum i els pèsols, i així tota l'estona, mentre el presidenthi assistia mut i absolutament estupefacte. I és clar, veient que no podia dir ni piu, Puigdemont va acabar marxant, cosa que ni tan sols va advertir Ana perquè continuava parlant i parlant ella sola sense parar. ¡Ahh! Ha sigut una caricatura molt despendolada, però també molt interessant. Una perdigonada -que transcendeix Ana- sobre les maneres i maneres d'entrevistar en un plató de televisió. És veritat que alguns entrevistadors televisius avassallen l'entrevistat. El bombardegen amb preguntes encadenades, que no donen ni un moment de descans, i provoquen que el convidat no pugui contestar. El que practica Ana és el prèssing sobre el convidat -també ho acostumava a fer amb molt d'art Mònica Terribas quan estava a TV-3, a La nit al dia-, que no és res més que una estratègia per intentar evitar l'escapisme de l'entrevistat. Estic parlant de les entrevistes polítiques, que són les habituals a El objetivo. Els polítics, tots en general, han desenvolupat un tècnica evasiva irritant. A preguntes concretes, hi acostumen a respondre fugint de la qüestió sobre la qual se'ls ha preguntat. És una variant del famós «això no toca» pujolià. Aquella màxima que diu: «Al teu entrevistat dona-li corda, i ja veuràs com s'acabarà penjant tot solet», en l'entrevista política no funciona. No val. Així que et descuides, en lloc de respondre a la teva pregunta, el que fan és plantar-te un míting, un sermó, un adoctrinament de cara a la galeria. Es posen a cavalcar sobre la marxa, al seu aire, i transformen l'entrevista en una successió d'eslògans sobre el missatge que els convé impulsar.
L'art de l'entrevistador consisteix a pressionar, evitant avassallar.
