¿Control de la tecnologia?

Fa uns dies, amb motiu de la celebració del 28è aniversari del naixement de la web, el seu fundador, Tim Berners-Lee, es va manifestar preocupat per tres aspectes que segons ell posaven en perill els avantatges de l’actual revolució tecnològica. Al·ludia a la pèrdua de control de les dades personals, la facilitat amb què es difon informació falsa i la falta de transparència en la publicitat política. En el primer aspecte, insistia en els problemes que implica la constant cessió que fem de la nostra informació, moviments i dades de tota mena, a canvi de serveis aparentment gratuïts. D’aquesta manera, d’una banda acabem perdent el control d’aquestes dades i de l’altra augmenta la nostra vulnerabilitat al dependre’n l’accés i l’ús de sistemes tancats i privatius. La facilitat amb la qual aquesta acumulació de dades en mans comercials pugui ser utilitzada per part de governs per qualsevol motiu, fonamentat democràticament o no, sabem que és més que una possibilitat.

D’altra banda, alertava que els motors de recerca que majoritàriament fem servir seleccionen els llocs on trobar informació a partir d’algoritmes creats d’una manera opaca i que, a més a més, tendeixen a prioritzar aquelles webs que han contractat estar situades en posicions privilegiades. De manera que com més clics hi fem, més beneficis aconsegueix l’empresa que controla el motor de recerca. I al mateix temps, aquests clics serveixen per seguir acumulant dades sobre les nostres preferències i orientar així la publicitat que de manera creixent envolta les nostres interaccions a la xarxa. Al final tant és el que passa o la informació que busquem, sinó el que el sistema ha seleccionat per a nosaltres. En part seguint el que ells entenen que són les nostres preferències, en part inoculant allò que altres desitgen que acabin sent-ho.

FALTA D'ÈTICA 'ON LINE'

Les últimes eleccions als Estats Units han demostrat, així mateix, la capacitat del big data per segmentar públics i preferències, fins al punt de modular la publicitat política de manera personalitzada. En les seves notes, Berners-Lee apunta que en una mateixa seqüència de publicitat es van arribar a  enviar fins a 50.000 anuncis diferents per al mateix nombre de perfils de Facebook que s’havien identificat i caracteritzat. Aquests missatges servien tant per aproximar l’electorat escollit al candidat, com per redirigir l’atenció a llocs en què es difonia informació de fiabilitat dubtosa, o també per aconseguir que determinats perfils tinguessin menys interès a anar a votar els que presumiblement havien pensat.

¿Com evitar aquests greus problemes i, al mateix temps, poder seguir aprofitant els evidents avantatges que internet ens ofereix? El debat aquí també és polític. Estem parlant de codis oberts, de software lliure, de sobirania social i ciutadana sobre les dades que generem, de la construcció d’espais i plataformes que siguin democràtiques i que retin comptes als seus usuaris, i també de fer molt més transparents la construcció dels algoritmes en què es basen els motors de recerca. Aquest és clarament un dels costats més foscos de l’escenari en què estem immersos. I ho és ja que deixa en l’aparent neutralitat tècnica, en la pura mecànica matemàtica, una construcció fosca i opaca que ens acaba condicionant la vida, reduint les capacitat d’aconseguir un crèdit, de ser considerat sospitós, de poder accedir a un tractament mèdic o de no ser seleccionat en una feina.

ORDINADORS QUÀNTICS

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Aquesta opacitat pot augmentar si, com sembla, la incorporació dels ordinadors quàntics, amb molta més capacitat i autonomia per poder processar i relacionar dades, acaben generant recomanacions o diagnòstics que poden resultar molt difícilment explicables fins i tot pels experts propis de cada camp.

Hem de regular i democratitzar la construcció d’algoritmes, generant sistemes ètics que involucrin els seus creadors i implementadors, auditant els sistemes que ja funcionen i contrastant qui hi guanya i qui hi perd davant de cada dilema. Polititzant la transformació tecnològica que ens modifica la vida. Perquè si creiem que tot això és estrictament neutral i tècnic, ho estem naturalitzant, ho estem considerant una qüestió incontrolable. En el fons, estarem abdicant de les nostres responsabilitats.