DUES MIRADES
Fins al cony
L'important era captar l'atenció dels mitjans. I Pablo Iglesias ho va aconseguir. És el que té dir «me la pela» en públic. La provocació fàcil és una via de grans possibilitats
undefined37592780 madrid 08 03 2017 politica inicio de la comision constitucio170310130752 /
«M’importa un rave, m’importa un pebrot, un ou, una merda. Tant me fa, tant me fot, me la porta fluixa, me la sua, me la pela… Me la bufa». Pablo Iglesias va suggerir totes aquestes respostes a Mariano Rajoy. El líder de Podem denunciava l’ús excessiu del veto que el Govern està aplicant a les iniciatives legislatives del Congrés si alteren el Pressupost. Un informe dels lletrats de la Cambra avala la queixa d’Iglesias. Però el tema va quedar en pretext. L’important era captar l’atenció dels mitjans. I ho va aconseguir. És el que té dir «me la pela» en públic. La provocació fàcil és una via de grans possibilitats. Demà, Iglesias podria tallar-se la cua en directe per denunciar el maltractament animal. Delectar-nos amb un número musical per recolzar la cultura. O, fins i tot, per denunciar la pobresa de tants, despullar-se enmig de l’hemicicle. Quedar-se nu. En boles. En pilotes…
Units Podem va aconseguir 3.227.123 vots al juny. Més de cinc milions, si sumem els del grup confederal. Una gran muntanya de paperetes. Davant d’aquesta mole, es pot optar per surfejar per sobre o per carregar-se-la sobre les espatlles, impregnant-se de l’esperança, la indignació o, fins i tot, el dolor de cada vot. Amb aquest pes a sobre, la frivolitat sobra. Fins i tot és una crida a l’atipament... Fins als nassos. Fins al capdamunt. Fins a la gorra. Fins al monyo. Fins al cony.
