Són les cinc i no he dinat
Pedro Sánchez /
Des que García Lorca va plorar el seu amic Sánchez Mejías, torero mort d’una cornada, les cinc de la tarda han adquirit una tonalitat tràgica. Fins a 29 vegades es repeteix l’hora fatídica en l’elegia. Si la compareixença de Pedro Sánchez s’esperava amb ànima de funeral, va acabar en una cosa semblant a una resurrecció. Això sí, sense un bri d’alegria. El president es va espolsar la cendra i es va esforçar a transmetre alguna cosa semblant a la normalitat. "Són les cinc i no he dinat", va dir amb un petit somriure de complicitat, al tancar abruptament el torn de preguntes. Soc una persona normal, com si digués, si fos culpable no tindria gana. Anem a dinar i no pensem en tragèdies.
En aquell moment, molts dels qui temen un Govern PP-Vox van sospirar amb una tranquil·litat tan anhelada com incòmoda. Puntada de peu endavant. Aguantar fins que arribi una tardor negra per al PP: més de vint causes obertes per corrupció pendents de sentència. Resistir i encreuar els dits. Que la corrupció no arribi al finançament del PSOE i que la desafecció no s’empassi la seva base electoral.
La dreta i la ultradreta insisteixen a retratar Espanya a punt d’una dictadura i el seu president, com un tirà. La caricatura no aguanta una anàlisi mínimament seriosa, però un fet és innegable: Sánchez sap lluitar al seu terreny. Ell no caurà com António Costa, el primer ministre portuguès que va dimitir al veure’s embolicat en un cas de corrupció que després s’ha diluït. Si els autoritaris fan servir la por i la divisió per guanyar poder, Sánchez sap fer anar aquestes armes. Si destil·len cinisme, ell també en pot exhibir. Si cal retorçar l’ètica... El líder del PSOE dirà que lluita per defensar un govern progressista i les seves mesures socials en un escenari global hostil. ¿Es pot defensar així la democràcia? ¿Resistir contra vent, marea, runa de naufragis i un grapat de cadàvers és la salvació o l’harakiri ideològic de l’esquerra? Des d’una perspectiva moral sona a elegia. Però són les cinc, i Sánchez té gana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
