10 jul 2020

Anar al contingut

Escrutini necessari als programes polítics

Guillem López Casasnovas

Des de l’objectiu de la millora de la transparència de la nostra democràcia he tingut l’oportunitat de participar entre una desena d’experts en l’elaboració del document Coherència econòmica dels programes electorals, que ha publicat recentment la Fundació Transforma.

Tal com diu la presentació, el treball analitza la pertinència de realitzar una rigorosa avaluació ex ante dels programes electorals dels partits polítics per part d’organismes o entitats independents. Per a aquesta finalitat –l’anàlisi tècnica sobre els efectes fiscals i pressupostaris de les polítiques públiques– es planteja com s’hauria de portar a terme aquesta avaluació perquè resultés viable i útil.

En el text se suggereix que l’organisme més adequat a Espanya podria ser l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), o bé encarregar l’avaluació a un grup de persones expertes, també amb independència política, acreditada competència professional i prestigi en el seu camp.

Els programes electorals compleixen la funció d’informar els votants sobre les propostes que pretén portar a terme cada partit polític després de les eleccions. És a dir, expliciten el mandat que demanen els partits als votants i que aquests atorguen. Al seu torn, els manifestos faciliten, per comparació, l’avaluació retrospectiva de l’actuació dels partits que, al seu torn, permet als votants valorar la congruència entre el que es proposa i el que es realitza. Per tant, perquè la democràcia representativa funcioni correctament i els votants puguin atribuir responsabilitats, els partits han de realitzar propostes que permetin predir la seva actuació, així com el seu grau de compliment posterior.

Davant del que s’ha dit anteriorment, és conegut que els programes electorals solen presentar un grau de concreció escàs i un contingut esbiaixat envers propostes que alberguen les anomenades il·lusions fiscals, com en el cas dels augments de despesa social o les baixades de tributs, sense explicitar quins impostos apujaran per finançar els augments de despesa o quines despeses es reduiran per fer viables les rebaixes fiscals. Amb això es tracta que els votants entrevegin els efectes que aquestes propostes tindran en cas de portar-se a terme i valorar-les per si mateixos i no segons la informació transmesa per mitjans de comunicació en què confien, pel sindicat a què estan afiliats o altres fonts de proximitat.

L’avaluació ex ante de programes electorals permet solucionar algunes de les anteriors qüestions, i les experiències prèvies mostren alguns casos exitosos (per exemple, a Holanda) no confusibles amb avaluacions ex post, un cop ha passat, del Tribunal de Comptes o Sindicatura.

Pot ser que sense haver d’esperar mandats parlamentaris o indicacions del Govern a l’AIReF, la societat civil hagués d’assumir sense demora el lideratge, amb la formació d’un grup de persones expertes de reconegut prestigi, acreditada competència i independència política, per realitzar aquesta avaluació. Així mateix, seria convenient que aquest grup pogués comptar amb el suport d’una gran varietat de fundacions ja existents i que alimentarien el contrast de dades empíriques.