L'Academia es preocupa del sexe

La Real Academia Española de la Lengua és en principi conservadora. Com la majoria d’acadèmies. Però la defensa d’un patrimoni –cultural, científic, de diverses matèries– no exclou que en l’àmbit d’una acadèmia hi hagi l’aprovació d’unes novetats i rectificacions. Una acadèmia és, a la vegada, un dipòsit de coneixements i una plataforma d’investigació. Als no interessats per unes determinades matèries els sorprendrà que una acadèmia que és seriosa i reial, és clar, s’hagi interessat pel sexe. Naturalment, no vull dir que el sexe no sigui un tema seriós, sobre el qual han reflexionat seriosos metges, psicòlegs i sociòlegs.

El fet és que l’Academia actualitzarà el mes de desembre el seu diccionari pel que fa a les expressions 'sexo débil' i 'sexo fuerte'. Fins ara s’ha acceptat aquesta contraposada definició. No és que ara hagi arribat l’hora de fer desaparèixer totalment aquestes designacions, sinó de millorar-les. Així, es precisarà que 'sexo débil' estarà dit amb intenció discriminatòria o despectiva, i 'sexo fuerte' es referirà als homes, però amb un sentit irònic.

Què volen que els digui. Potser caldria tenir en compte que la dona, en moltes ocasions, té una fortalesa anímica superior a la de l’home. Sovint era així en la vida rural, on la figura de la mestressa, i la seva tenacitat, feia viable la vida d’una masia. I en el nostre temps, quantes dones han demostrat –i cada cop més– una fortalesa admirable per posar en marxa vigorosament famílies i negocis.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I, pel que fa als homes, els acadèmics que proposen que 'sexo fuerte' és una expressió que té un sentit irònic em sembla que tampoc l’encerten. Em sembla que els descarregadors del moll ho tenen molt clar. La seva força és masculina. I que no els diguin que 'sexo fuerte' és una ironia.

L’Academia Española farà molt bé de respectar unes expressions que existeixen des de fa segles. ¿Ens acabaran condemnant per dir «sexe» si no precisem de quina mena?