La família Ulises a Benidorm

2
Es llegeix en minuts

Agost del 1985. La família Alcántara se'n va a estiuejar a Benidorm. ¡Ahh! Ara que Ediciones B acaba de treure el deliciós àlbum recopilatori del TBO, aquests Alcántara de Cuéntame cómo pasó (TVE-1) s'assemblen cada vegada més a La familia Ulises, aquella troupe que va dibuixar amb tant d'èxit el menorquí Marino Benejam -amb guions de Joaquín Buigas- i que van fer les delícies de la nostra ingènua infància i primera joventut.

Formaven una família cursi, catòlica i sentimental, aquell grup encapçalat per Don Ulises Higueruelo; la seva dona, Doña Sinforosa; els tres fills, Lolín, Merceditas i Policarpito; l'àvia Filomena i el gosset Treski. Aquests Alcántara de TVE-1 hi són clavadets. Només els falta el gosset. O sigui, que Cuéntame s'està transformant cada cop més en el suau culebró d'una família, molt ben interpretat i guionitzat, tot sigui dit.

Ara acaben de descobrir Beni-dorm, perquè Miguel i Paquita s'hi han instal·lat allà amb tot el luxe. Regenten un restaurant per a turistes fins. Miguel amenitza les postres fent de chansonnier, i els canta La mer, de Charles Trenet, i coses així. Malgrat el cotxàs, el xalet amb piscina i els criats filipins, Miguel es col·loca un canotier, es transforma en el Maurice Chevalier de les paelles amb marisc, i creu que així reviu els seus anys a París, quan era revolucionari i bolxevic. El seu germà Antonio, partint-se de riure, li diu: «¡Un comunista com tu en un Mercedes!»

Notícies relacionades

I Miguel s'enfada molt i li contesta: «¡A veure si et penses que Fidel Castro viu en una barraca!», mentre Merche, l'àvia Herminia i la seva neta María s'arrebossen a la sorra de la badia i sona Mami qué será lo que quiere el negro, de Georgie Dann, per la megafonia. ¡Ahh! L'audiència acompanya bé, amb bons índexs, aquest gir de Cuéntame cap a la telenovel·leta. Com el 1945, quan no hi havia tele encara i va néixer La familia Ulises.

THE WALKING DEAD. - Han aparegut a El hormiguero (Antena 3) dos protagonistes de The walking dead: el dolent Negan i el bo Daryl Dixon. Per ambientar el plató, Pablo Motos va muntar una coreografia de zombis coberts de sang i mossegadors. Li va sortir una sessió gore infantil molt aconseguida. És curiós, el dolent Negan, que va sempre amb un bat de beisbol esclafant caps de transeünts, resulta que en la vida real, a Nova York, hi té una botigga de llaminadures per a la canalla. ¡Ahh! Darrere d'un dolent de ficció sempre hi ha una criatura boníssima. En la vida real això no passa mai.