Taxis en guerra per l'economia col·laborativa

L’any passat, l’aplicació Uber es va obrir una mitjana de 3.000 vegades al dia a Barcelona, és a dir, un milió de vegades. Probablement van ser turistes procedents de ciutats on sí que opera el servei els que intuïtivament van activar l’app, potser fins i tot des dels mateixos apartaments llogats a Airbnb, sense obtenir resposta. Barcelona és l’única gran ciutat europea, entre més de 100 grans urbs, on Uber no ha aconseguit entrar per la pressió de les autoritats i del sector del taxi. 

La pugna entre aquest gremi i el gegant de Sillicon Valley és tan sols un dels centenars de milers de conflictes que esclataran a les comunitats locals com a conseqüència dels models de negoci disruptius que mitjançant l’ús de tecnologia trenquen les regles del joc existents. Airbnb (cases particulars versus hotels) o Facebook Payments (pagaments a través del Messenger de Facebook versus bancs tradicionals) són dos exemples més de l’embolic.

El debat no és senzill. La tecnologia permet saltar-se els intermediaris tradicionals posant en contacte oferta i demanda de forma directa i oferint un servei que els usuaris valoren i volen perquè és còmode, senzill i barat. A més a més, la pressió d’aquests operadors ha empès els sectors tradicionals cap a una necessària modernització. Pretendre pagar un taxi amb targeta de crèdit a Barcelona era missió impossible fa un any i ara, en canvi, és obligatori oferir-ne el servei al client.

Però els proveïdors d’aquestes plataformes no són agents neutres, ja que obtenen beneficis de les transaccions i exploten dades personals de milions d’usuaris. 

El sector, de forma molt intel·ligent, s’ha batejat a si mateix com a «economia col·laborativa», però en veritat es tracta d’una perversió del llenguatge. Es tracta d’un negoci rendible, que està controlat per poderosos grups amb accionistes. En el cas d’Uber, la seva valoració actual puja a 70.000 milions de dòlars al mercat.

No estem doncs davant d’una xarxa de col·laboració entre particulars sense cap ànim de lucre, com sembla indicar el terme col·laboratiu.

Notícies relacionades

Sota l’influx de Saturn

L’Ustrell s’encén

Per aquest motiu, aquests nous agents han de prendre consciència de les seves responsabilitats socials com qualsevol altra empresa: donar garanties i seguretat als clients; pagar impostos i vetllar pels drets laborals dels treballadors; i minimitzar també l’impacte que té la seva irrupció a les comunitats locals pactant amb els sectors afectats i els governs per reduir els danys a curt i mitjà termini. 

Els governs i la Unió Europea no s’han de limitar a prohibir. Però sí que han de pensar en la societat en la qual volem viure d’aquí una dècada i prendre decisions.