28 maig 2020

Anar al contingut

dues mirades

En un moment de crisi, la Generalitat va prioritzar les escoles privades concertades

Entre el 2012 i el 2014, la Generalitat va desviar a l’escola privada concertada 81 milions destinats a guarderies públiques. Una trentena de municipis han posat una demanda col·lectiva per l’impagament. El jutge dictaminarà si es va incomplir la llei, però ja podem fer una relació de tot el que s’ha perdut. Per començar, la confiança. Les respostes ofertes pels llavors responsables d’Ensenyament i alguns diputats de Junts pel Sí són decebedores. Des de definir cínicament el desviament com una manera d’«ad­ministrar de manera diferent», fins a posar en dubte la credibilitat de la notícia.
    

Durant aquests anys, els ajuntaments han hagut de fer front a l’incompliment de la Generalitat sacrificant altres partides. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, reconeix que «va acabar afectant alguns programes d’igualtat i de violència de gènere, entre altres». Les famílies també van patir. En alguns casos, amb l’augment de la quota. ¿En quina mesura aquest increment va ser massa per a algunes llars? Les guarderies no només són importants per al desenvolupament dels més petits, també són bàsiques per a la inserció laboral femenina, per a les seves carreres professionals. De nou, les dones, perjudicades.
    

En un moment de crisi, la Generalitat va prioritzar les escoles privades concertades (també les d’elit i les que segreguen per sexe) davant les guarderies municipals. Va ser una opció. També un frau al ciu­tadà.