IDEES

No et farà mal: art ràpid, dentista lent

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp31300144 barcelona 01 10 2015  icult  entrevista con el escritor mart170315180129

zentauroepp31300144 barcelona 01 10 2015 icult entrevista con el escritor mart170315180129

Aquella nit de Nadal vaig descobrir que podies tenir la vida d’una persona a les teves mans. Concretament, la d’un dentista argentí. No deixa de ser irònic que un dentista sigui bocamoll, ja que l’estiu anterior li havia dit a la meva mare:   

–Si li cau aquest queixal, em tallo les pilotes.

Ella, en un gest entre melodramàtic i macabre, convertida en la quarta germana Brönte, va obrir la mà i a dins, al petit estoig del seu anell nupcial, li va ensenyar el meu queixal trencat. El dentista argentí va emmudir per primera vegada des del primer plor.

Des d’aquell silenci emparento creació artística amb salut bucodental. Martin Amis, per exemple, ha analitzat de manera més brillant l’estat de la seva boca que l’Estat d’Anglaterra. A Experiencia explica com va heretar les males genives de la seva mare i les males dents del seu pare: «Ho sé tot sobre la mestria musical dels mals de queixal. Poden ser rock, blues i soul; doowoop i bebop; heavy metal, rap, punk i funk». Des que es va arreglar la boca, firma pitjors novel·les. I el seu ídol, Vladímir Nabokov, va escriure «Lo-li-ta: la punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos paladar avall fins a recolzar-se, en el tercer, a la punta de les dents» anys després d’haver perdut les seves als 40.

Notícies relacionades

Ahir vaig passar per davant d’una clínica del meu barri, amb aspecte de coworking escandinau, que s’anuncia com a Slow Dentistry. Fins ara, anar al dentista era un tràmit que s’afrontava amb dignitat i rapidesa, però ells semblen afirmar en el seu elogi de l’odontologia lenta: «Presses, dimonis, presses… Ja ningú té temps per llegir Rayuela a la llum daurada d’un parc, per paladejar l’arc de sant Martí de matisos d’un empastament sense pressa».

Potser s’està creant un corrent que inclourà altres ramificacions: slow cua a Correus, slow consulta telefònica a un banc, slow colonoscòpia. Potser a mesura que s’accelera el consum cultural, convertides les novel·les en mems i les cançons en politons, tota la resta de la nostra vida, tot el pitjor de la nostra existència, s’alenteix. Art ràpid i dentista lent: relaxa’t i disfruta. No et farà mal. Tampoc et curarà.