Gent corrent gentecorriente@elperiodico.com

«Explico la vida dels vaixells fil per randa»

Home de mar jubilat, escriu des de fa 10 anys un erudit blog sobre navegació. Erudit i molt llegit.

2
Es llegeix en minuts

Vicente Sanahuja forma part d'una espècie de sanedrí d'erudits del mar que es reuneixen amb regularitat al Museu Marítim de Barcelona. Diu que la seva segona llar és la biblioteca del museu, i que ha llegit a prop de 10.000 llibres relacionats amb la navegació. Sanahuja està d'enhorabona perquè el blog que va posar en marxa per divulgar els seus coneixements (vidamaritima.com) compleix 10 anys, i perquè el balanç dels fruits que han caigut d'aquest arbre és de lluny positiu. Per exemple: de tant en tant li truquen d'un altre continent per fer-li consultes.

-He estat mirant el blog. Expliqui'm, ¿quin és el criteri per escollir les històries?

-Miri, en termes de navegació sempre m'ha agradat molt el segle XIX, i la transició de la vela al vapor. Aquells sí que eren autèntics capitans: els amos del vaixell, i grans comerciants, a més. Els capitans d'ara són titelles.

-Llavors se centra en aquest període.

-Em centro en el període que va del 1850 al 1950, però l'època decimonònica és la meva favorita, fins al 1900, l'època de l'aventura. Els vaixells tenien una importància capital.

-¿A què es refereix?

-Bé, els vaixells per exemple portaven les notícies de Cuba. Havien passat 15, 20 o 30 dies des que s'havia produït la notícia, però quan el vaixell arribava era una primícia. Als diaris s'hi llegia: «Últimes notícies del vapor tal». Aquells viatges a Cuba eren molt perillosos. Parlem de vaixells de 80 o 90 metres d'eslora, on encabien 1.000, 1.500 persones, i el viatge era un perill. Aquells capitans eren verdaders herois.

-Tinc entès que s'ha convertit en un blog de referència, molt visitat.

-Sí, n'estic molt satisfet. De tant en tant contacten amb mi ajuntaments, museus, universitats. Per fer-me consultes.

-¿Per exemple?

-Per exemple, una vegada em van telefonar de l'Ajuntament de Palm Beach. Florida, Estats Units. ¿Per què? Bé, per la història d'un bergantí català, el Providencia, que va encallar allà l'any 1878. La goleta al final va naufragar, però la tripulació va tirar per la borda part de la mercaderia, entre la qual hi havia 20.000 cocos.

-Portaven 20.000 cocos.

-Sí. Per resumir-ho, els autòctons van plantar molts d'aquells cocos, cosa que va donar lloc a diversos boscos de palmeres, i quan es va haver de posar-li nom a l'oficina postal que hi van instal·lar… Li van posar Palm Beach.

-¿I per a què li trucaven?

-Necessitaven informació.

-Digui'm, ¿quant ha escrit en aquests 10 anys?

-He publicat 1.200 entrades des del 2007. Ara escric a ritme d'unes vuit o nou entrades al mes, encara que sempre tinc uns 80 o 90 articles començats.

-L'hi pregunto perquè aquí hi ha una forma de disciplina d'escriptor.

-Bé, a mi sempre m'ha agradat llegir i escriure. Al seu dia fins i tot vaig acabar algunes novel·letes, però per a mi, que mai vaig publicar. Per al blog vaig prendre prestat el format del Reader's Digest, d'articles condensats. Aquest és el meu model.

-¿És la raó que ho llegeixin?

-Jo crec que el blog té lectors pel tipus d'històries, perquè jo agafo un vaixell i n'explico la vida fil per randa. Hi ha articles que escric en un dia i altres en dos mesos, perquè requereixen molta investigació.

Notícies relacionades

-Recordi-m'ho, ¿en què treballava?

-L'hi explico: jo soc de València, i vaig venir a Barcelona a estudiar Nàutica. Durant vuit anys vaig estar navegant, però després, al casar-me, em vaig quedar en terra, tot i que sempre en treballs relacionats amb el mar. Tota la vida vaig treballar al port.

Temes:

Gent corrent