petit observatori

Benvingut el moment de la dolçor

Estem educats en l'energia, l'enteresa en la dissimulació de qualsevol tendresa

1
Es llegeix en minuts
Creació de mona de Pasqua de xocolata negra de la pastisseria ’Bareche’.

Creació de mona de Pasqua de xocolata negra de la pastisseria ’Bareche’. / JORDI COTRINA

Confesso que m’agraden els dolços. Potser no sempre, quan tendeixen a ser empalagosos –o potser més correcte, en català, embafadors. En qualsevol cas, m’agraden els dolços sempre que no tinguin un gust de pasta de matalàs, si puc dir-ho així. A casa hi ha sempre una caixa de bombons i la visito cada dia. Bombons d’aquells compactes, amarronats: la llet està molt bé, però no és per menjar-se-la.

    Tots demanem, en alguns moments, una mica de dolçor en el tracte. En un gest, en un somriure. En unes paraules. Però no gosaríem reclamar-ho en veu alta. Com si la dolçor només fos acceptable en la intimitat. Estem educats en l’energia, l’enteresa en la dissimulació de qualsevol tendresa. ¿Què vol dir «s’ha portat com un home»?

    Jo he vist, en un tanatori, una petita safata amb alguns caramels. I en una hora sense visites algú desembolicava el paperet i es posava la dolçor sobre la llengua. «Ha tingut una mort dolça», s’ha dit a vegades. Ja sabem què es vol dir: que no hi ha hagut un patiment visible. No podem saber què passa en l’interior de qui s’està morint, però la inexpressió pot tranquil·litzar-nos.

Notícies relacionades

    La dolçor i l’amargor són dues sensacions que a vegades ens acompanyen en la nostra vida i fem servir amb la llibertat que ens donen les metàfores. La llengua que parlem és plena d’expressions que per a nosaltres són clares però que per a un estranger no tenen cap interpretació raonable. ¿Què pot entendre un anglès quan diem que les cames ens fan figa?

    Quina capacitat tenim els humans per manipular els significats de les paraules. Una aigua dolça ¿és realment dolça quan ens referim a un llac? Diem que hem viscut un dia amarg però el cel és lluminós i fa un dia esplèndid. Recordo aquella cançó que diu: «Dolça Catalunya, pàtria del meu cor...» ¿Quantes hores amargues han viscut Catalunya, França, Polònia? Acabo d’escriure aquest article i buscaré un parell de bombons, que són uns temporals esborra-problemes.